divendres, 18 de novembre de 2016

220. Diu així...

"Aquest lloc és un misteri, Daniel, un santuari. Cadascun dels llibres que veus, cadascun d'aquests volums, té ànima. L'ànima de qui el va escriure, i l'ànima dels qui el van llegir, i el van viure i el van somiar. Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú deixa que la seva mirada llisqui per les seves pàgines, el seu esperit creix i s'enforteix. Ja fa molts anys, quan el meu pare em va dur aquí per primera vegada, aquell lloc ja era vell. Potser tan vell com la ciutat mateixa. Ningú no sap del cert des de quan existeix, o qui el va crear. Et diré el mateix que el meu pare em va dir a mi. Quan una biblioteca desapareix, quan una llibreria tanca les portes, quan un llibre es perd en l'oblit, els qui coneixem aquest lloc, els guardians, ens assegurem que arribi aquí. En aquest lloc, els llibres que ja no recorda ningú, els llibres que s'han perdut en el temps, hi viuen per sempre, esperant arribar algun dia a les mans d'un nou lector, d'un nou esperit. A la botiga, nosaltres els venem i els comprem, però, de fet, els llibres no tenen amo. Cadascun dels llibres que veus aquí ha estat el millor amic d'algú. Però, ara, només ens tenen a nosaltres, Daniel. ¿Creus que em podràs guardar aquest secret?"

Carlos Ruiz Zafón a L'Ombra del Vent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada