QUÈ?
L’Olimpíada
popular va ser una proposta alternativa als Jocs Olímpics de Berlín
de 1936 que pretenia recuperar el sentit olímpic de pau i
fraternitat i demostrar el caràcter antifeixista davant de
l’antisemitisme i l’ocupació nazis.
CONTEXT
HISTÒRIC
L’any
1931, Barcelona era una de les ciutats que optava a ser l’amfitriona
per als Jocs Olímpics de l’any 1936. El 25 d'abril, la capital catalana va veure com les propostes de Roma i d'Alexandria quedaven bandejades del projecte olímpic i es disputava amb Berlín. La candidatura però no va
convèncer el Comitè, de caràcter tradicional i aristòcrata, perquè la situació política a Espanya no era
molt estable, només feia onze dies que s'havia proclamat la Segona República... Finalment, la ciutat escollida va ser Berlín.
Dos
anys després, Hitler va arribar al poder i tothom sabia que els Jocs
Olímpics exaltarien el règim feixista del país i en aquest context, amb una Alemanya plena de camps de concentració i d'extermini, és on es comença a parlar d’unes olimpíades alternatives i fer un boicot als de Berlín.
ON
I QUAN?
El
calendari marcava que la celebració de l'Olimpíada Popular
s’esdevindria entre el 19 i 26 de juliol en alguns dels llocs més
emblemàtics de la ciutat comtal com per exemple l’estadi de
Montjuïc, la pista de Maricel Park, Piscines i Esports, l’Estadi
de les Corts del Futbol Club Barcelona i els camps del Júpiter i del
Martinenc.
QUI?
Els encarregats d’organitzar l’esdeveniment van ser el Comitè
Organitzador de l’Olimpíada Popular, capitanejat per Josep Anton
Trabal, pel Comitè Català pro Esport Popular, la Generalitat de
Catalunya, representada pel president Lluís Companys, i els governs
d’Espanya i França.
QUÈ
VA PASSAR?
Malauradament,
l’himne escrit per Josep Maria de Segarra i el concert dirigit
per Pau Casals no es van escoltar perquè Barcelona i la resta del
país es va despertar amb l’inici de la Guerra Civil que duraria,
com ja sabem, fins el 1939.
80
ANYS DESPRÉS
«El
significat de l’Olimpíada Popular, emmarcada en els actes del 80è
aniversari de l’inici de la Guerra Civil, va molt més enllà d’una
data en el calendari. És un mirall on reflectir la dignitat de les
persones, els valors democràtics i el respecte pels drets humans,
perquè la barbàrie no es torni a repetir ni aquí ni enlloc i,
alhora, serveixi per reflexionar sobre les causes i les conseqüències
de l’actual situació a Europa, la crisi dels refugiats i
l’augment del racisme i la xenofòbia, que té una especial
incidència en el món de l’esport.
XIFRES
i ALTRES DADES D’INTERÈS
-
23
delegacions com per exemple Estats Units, França, Suïssa,
Anglaterra...
-
Més
de 5000 inscrits.
-
Més
de 20000 visitants.
-
Hi
havien moltes dones esportistes!
-
Algunes
de les disciplines: futbol, tennis, bàsquet, boxa, atletisme,
lluita lliure, pilota basca, escacs, aviació sense motor, beisbol,
bitlles, tir, ping-pong, rem...
-
En
el concert d’inauguració havia de sonar «Oda
a l’alegria» de Beethoven.
-
Molts
esportistes es van allistar a les milícies populars com a
voluntaris per lluitar contra els feixistes.
VILANOVA I LA GELTRÚ A L'OLIMPÍADA POPULAR
Pel que podem llegir a Pinzellades de les activitats físiques i esportives a Vilanova i la Geltrú: Crònica d'un segle l'equip femení d'atletisme de Vilanova i la Geltrú anava a participar a l'Olimpíada. L'equip el formaven Rosa Harris, Antònia Subirats i Teresa Harris i Peris.
EXPOSICIÓ AL MERCAT MUNICIPAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Aquest matí hem anat a visitar l'exposició dedicada a l'Olimpíada Popular al Mercat Municipal de Vilanova i la Geltrú. La podreu visitar fins l'11 de novembre. Ens ha semblat molt interessant perquè completa part de la informació que hem recollit nosaltres i perquè inclou fotografies i articles periodístiques de l'època.
Hi ha un moment en la vida de les persones decents que es caracteritza pel desig irresistible de comprar un llibre. És un imperatiu tan fort com el desig de prendre una orxata, d'estirar les orelles d'un gos o d'establir una relació íntima amb els astres, amb una flor peculiar o amb un individu del sexe contrari. Aquest moment de desig bibliogràfic es produeix en distintes hores del dia segons la classe de llibre que es vol adquirir; per això els llibres tenen les seves hores especials segons de la matèria que tracten. El llibre espera la seva hora, el moment en el qual serà apte per ésser adquirit, i quan arriba aquest moment es fa insinuant, fa vibrar les lletres de les cobertes i del llom d'una manera excitant i persuasiva; el contingut de les seves pàgines desprèn un gas fascinador que arriba fins als pulmons de les persones aptes per adquirir-lo. En la butxaca del futur comprador, el llibre exerceix el miracle de convertir les monedes de plata en una substància lleugera i subtil, perquè el futur comprador no senti el pes del diner i se'n pugui desprendre sense necessitat d'un esforç.
