Aquest és el tercer
article dedicat a la figura de Ramon Llull coincidint amb els
set-anys de la seva mort. Després d'haver conegut la seva vida i
l'Art, el sistema lògic i racional per a explicar totes les
realitats, avui comentarem alguns dels aspectes més destacats
de l'obra.
L'obra lul·liana és
extraordinària per molts motius: per la quantitat, per la diversitat
de gèneres que empra, per l'extensa difusió i pel nombre de
manuscrits conservats i més inèdita és pel fet que sigui escrita
per un autor de l'Edat Mitjana.
Voleu més
característiques encara per comprovar-ho? Llull va treballar
diversos gèneres (poesia, novel·la, diàlegs, aforismes, exemples,
sermons, proverbis, semblances...) i formats. Va escriure en llatí,
que era la llengua de cultura i de l'Església de l'època, en
català, la llengua dels laics i en àrab, la llengua dels infidels
segons el seu pensament.
Un altre dels punts
forts de l'obra lul·liana és que la capacitat de versemblança, és
a dir, la capacitat d'adaptació de les circumstàncies. Llull
coneixia la realitat que l'envoltava i sabia com havia de redactar
les obres per assolir el seu objectiu: el de convèncer els infidels
que l'única via de salvació és creure i lloar Déu.
Per aquest motiu,
Llull revisa contínuament la seva obra: l'amplia, la fragmenta, li
afegeix fragments, la reorganitza... Durant més de quaranta anys,
l'obra de Llull canvia segons el destinatari de l'obra i segons els
propòsits de l'autor.
Hi ha estudis que
assenyalen que la proposta literària de Llull és el d'una
literatura alternativa que no té una tradició prèvia determinada i
que s'allunya de la literatura dels trobadors i de les obres de
matèria artúrica. Què vol dir que Llull creï una literatura nova?
Segons el primer volum de la Història de la literatura catalana
l'obra de lul·liana «s'expressa
en diversos idiomes, està en
evolució constant i, per sota de la seva originalitat sovint
trencadora, absorbeix, recicla i transforma tota mena de motius de la
tradició».
Llull
no vol que la seva obra es relacioni amb la literatura de l'època.
De fet, Llull, com diu en la seva obra, la poesia trobadoresca o les
llegendes artúriques no són literatura perquè està corrompuda per
no fomentar la primera intenció: servir i lloar Déu. Per això,
reconec que la literatura s'ha de transformar. Tanmateix, utilitza el
vers trobadoresc o altres gèneres estretament relacions amb la
literatura cortesana per motius mnemotècnics o per mantenir
l'atenció del lector.
El
següent, i últim article, de «Lul·liana» comentarà el Llibre
de les bèsties, l'obra
escollida per a celebrar l'Any Llull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada