dilluns, 21 de desembre de 2015

169. Per un món sense discriminació

Voldria acabar l’any amb un record i una nova felicitació per als cent anys de biblioteques públiques. I ho voldria fer amb un títol molt especial La bibliotecària d’Auschwitz. Especial perquè ens explica la història d’una bibliotecària i especial també per l’indret on exerceix l’ofici aquesta jove, Auschwitz. Aquest topònim sempre que el sento em trasmet molt males vibracions.
Antonio G Iturbe, l’autor de la novel·la, construeix un món encantador dins d’un altre món horrible, Auschwitz, a partir de fets reals, que, i cito textualment, s’han unit amb una argamassa de ficció (cita del llibre pàg 489). Un grup de mestres i altres professionals de l’educació capitanejats per Alfred Hirsch aconsegueixen durant sis mesos crear un minúscul paradís en el bolc 31. Allí van cada dia els infants del camp i gràcies als 6/7 llibres que tenen i que cada dia amagen “s’obliden de l’horror”. L’horror que plana en tots els altres blocs, en tots i cadascun dels carrers i espais d’Auschwitz.

Els protagonistes de la història, sobretot la jove Dita Adlerová, es converteixen en llibres vivents i van contant les aventures dels contes i novel·les que recorden als altres presoners i presoneres. Els llibres, la Dita, els duu amagats dins l’abric on ha inventat un sistema de butxaques per introduir-los i així poder-los transportar.

Podreu trobar l'obra
La novel·la de 506 pàgines es llegeix en un obrir i tancar d’ulls perquè està plagada de humanitat, d’aventures per sobreviure, d’amor i de dolor, de crueltat per part dels SS i de humiliació, però el tema: el Llibre i tot el que comporta el món del llibre esdevé la salvació. Salvació, potser no física, però sí salvació de l’ànima.

Una ànima, la de la Dita, que quan l’autor va escriure la novel·la, l’any 2012, encara era viva. La Dita Polachova, de casada Kraus, nom real de la protagonista de ficció i Ota Kraus, el seu marit, Ota Keller professor a la novel·la. Es van retrobar anys després i es van casar i, cito textualment, van envellir plegats. Aquesta fèrria unió, forjada en els temps més terribles que ningú pugui viure, únicament la va poder dissoldre la mort (op cit pàg 488).

Malauradament els temps terribles no han acabat, avui, 2015, hi ha altres homes i dones, adolescents, nens i nenes que segueixen tenint una existència terrible per culpa de la crueltat d’altres persones, per culpa de la manca de diàlegs, per culpa de la xenofòbia i del racisme.

M’agradaria que la lectura d’aquest llibre també servís per fer sentir la nostra veu cridant alt i ben fort PAU, PAU, PAU.

Pau als homes i dones de bona voluntat i que el 2016 sigui l’any de la No guerra, en el sentit més extens de la paraula.

Bon Advent!

Àngels Parés Corretger, directora de la Biblioteca de l'INS Manuel de Cabanyes

dimarts, 15 de desembre de 2015

168. "Les veus del Pamano" de Jaume Cabré

 Una usuària acaba d'agafar en préstec el llibre Les veus del Pamano de Jaume Cabré sense saber que és el préstec número 100 que registrem des que vam començar el curs.

Heu llegit l'obra? Què us sembla?

Si esteu interessats en llegir-la, haureu de ser una mica pacients perquè fins que no la retornin... Però us deixem el resum de l'argument:

La història d'aquesta novel·la arrenca als anys quaranta a Torena, un poble de ficció situat a la vall d'Àssua, al Pallars Sobirà, i arriba fins als nostres dies, amb un fris de personatges com el mestre Oriol Fontelles, la fotògrafa Tina Bros, la senyora Elisenda Vilabrú o el falangista Targa, alcalde de Torena. La memòria històrica, la impossibilitat del perdó o la por a l'oblit són alguns dels temes que apareixen en el text.

dilluns, 14 de desembre de 2015

167. Barcelona és la nova Ciutat de la Literatura

Quina notícia més gran i bonica que vam rebre divendres! Barcelona va ser nomenada la Ciutat de la Literatura per part de la UNESCO i ho volem celebrar com es mereix.

Ciutat de la Literatura és la denominació de la UNESCO que implica que la localitat escollida passa a formar part de la Xarxa de ciutat creatives. La Xarxa, formada l'any 2002 per l'Aliança Global per a la Diversitat Cultural de la UNESCO, té el propòsit de fomentar el desenvolupament des del punt de vista social, econòmic i cultural d'arreu del món. 
La primera "Ciutat de la Literatura" va ser Edimburg (2004) i la primera d'Espanya va ser Granada l'any passat. 

Què ha de tenir una ciutat per ser proclamada Ciutat de la Literatura? Quins requisits ha de complir Barcelona?

  • Qualitat, quantitat i diversitat editorial en la ciutat.
  • Un nivell educatiu cultural de qualitat.
  • Que la literatura, del gènere que sigui, ha jugar un paper important en la ciutat.
  • Ha de gaudir de festivals i esdeveniments literaris d'importància que fomentin la lectura. 
  • Tenir biblioteques municipals, llibreries, centres culturals, etc.
  • Un sector editorial de qualitat pel que fa a la traducció.
  • Implicar-se de manera activa en els mitjans de comunicació.


  • Barcelona ha fet bé els deures! És una ciutat que ha inspirat autors de moltes nacionalitats i literatures, té biblioteques i centres culturals on es realitzen activitats per al foment de la lectura, tenim una festivitat dedicada exclusivament al llibre, unes editorials de renom que aposten per literatures estrangeres, té autors, editors, bibliotecaris, impressors i... lectors! 


    Durant els següents mesos estudiarem el projecte a fons i us mantindrem informats dels actes més representatius de l'any. 

    divendres, 11 de desembre de 2015

    166. Un llibre = un àpat

    Tret de sortida a la primera campanya d'aliments de la biblioteca del centre.

    Durant aquestes últimes setmanes hem recollit llibres que a partir del proper dilluns, 14 de desembre, es podran intercanviar per aliments.

    Quins són els aliments de primera necessitat?
    • Oli
    • Sucre
    • Farina
    • Pasta
    • Llaunes de tonyina i de tomàquet
    • Galetes
    • Cereals
    • Cacau en pols
    • Llegums



      Tots els aliments recollits aniran destinats a l'Enconomat de Vilanova i la Geltrú. 


    dijous, 10 de desembre de 2015

    165. El cas Dumas - Maquet

    Alejandro Dumas
    Alexandre Dumas
    La rutina d'un escriptor de ressò té els seus inconvenients. La fama té un preu: respondre la correspondència dels lectors, fer presentacions a les llibreries del barri, rebre periodistes a la porta de casa i, sobretot, complir els terminis amb les editorials i augmentar el nombre de lectors.

    Complir amb totes aquestes obligacions i deures no sempre és fàcil. La creativitat és efímera i hi ha moments en què als autors se'ls esgota la inspiració. Hi ha qui ho admet: "Lectors meus, se m'han acabat les idees i deixo d'escriure" i hi ha d'altres, com el cas que comentem avui, que prefereixen firmar una obra tot i que no l'hagin escrit ells. 

    Coneixeu Alexandre Dumas? Sí, home, sí! És l'autor de Els tres mosqueters o de El comte de Montecristo. Dumas és un dels autors francesos més reconegut, les seves novel·les figuren en el cànon universal però... Qui va escriure les obres de Dumas? Dumas o un escriptor fantasma?

    Sembla ser que, de tant en tant, i cada vegada més sovint, Dumas, a més de rebre senyoretes i amics del gremi a casa, rebia la visita d'Auguste Maquet. Maquet escrivia només sense gaire èxit però molts el coneixien per les nombroses "col·laboracions" amb Dumas. Maquet era un escriptor fantasma, en anglès "gosthwriter", és a dir, era qui escrivia l'obra, o una part, i l'entregava a l'autor de renom perquè la firmés. 
    Auguste Maquet
    Auguste Maquet

    L'argument de la col·lecció d'Els tres mosqueters, entre d'altres, és de Maquet. Ell la va escriure i la va entregar a Dumar, qui després de llegir el manuscrit i de donar el vistiplau, l'acabava de polir. L'obra, publicada l'any 1844, va ser firmada per Dumas i la majoria dels beneficis van anar a parar la seva butxaca.

    Se sabia que Maquet col·laborava amb Dumas, fins i tot el mateix Dumas ho reconeixia però, després d'un judici, la relació Dumas-Maquet es va trencar i la fortuna i la qualitat literària del francès va començar a minvar.

    divendres, 4 de desembre de 2015

    164. Les lectures del Calendari d'Advent

    Aquesta setmana hem inaugurat el primer calendari d'Advent que recomana lectures per fer durant aquestes vacances.

    Durant el mes de desembre, cada divendres, dedicarem una entrada al blog amb els títols que ens suggeriu i amb un resum de l'argument.

    T
    otes les obres les podreu trobar a la biblioteca!

    A continuació, us deixem un resum de l'argument dels primers dies de desembre.Quin dibuix creieu que farà el mosaic? Facin les vostres apostes!





    1. Conte de Nadal  de Charles DickensEl vell Ebenezer Scrooge és un home de negocis avar i sense compassió que no coneix la caritat i, el pitjor de tot, odia el Nadal. Però la visita de l’espectre del seu soci i de tres esperits nadalencs l’obligarà a fer un viatge revelador pels Nadals del passat, del present i del futur que li canviarà la vida.
    2. El vigilant en el camp de sègol de J.D.Salinger Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada...
    3. Solitud de Víctor Català Narració del trajecte vital i espiritual d'una dona, la Mila, en l'àmbit rural. Contraposant la realitat de les valls amb l'idealisme de l'alta montanya, la protagonista inicia un procés d'autoconeixement que la durà a trobar en la solitud la força per trencar amb les convencions del seu món qüotidià.
    4. Aloma de Mercè Rodoreda Narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel•la i Robert, el parent polític ja madur vingut d'Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d'Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent ...

    dijous, 3 de desembre de 2015

    163. 20 Biblioteques ambulants

    Hi ha moltes raons per les quals no pots anar a la biblioteca:
    1. Perquè en el teu municipi no hi ha una biblioteca
    2. Perquè no tens temps
    3. Perquè estàs malalt i prefereixes fer repòs a casa
    4. Perquè ets a la platja 
    5. Perquè ets al desert
    6. ...

      Les biblioteques ambulants són la solució! Els bibliotecaris fan rutes (a peu, en bicicleta, en una camioneta o en bus) per diferents zones o municipis i faciliten el servei de préstec a aquells usuaris que, pels motius que siguin, no poden anar a la biblioteca.

      Per això, avui volem compartir amb vosaltres aquestes biblioteca ambulants d'arreu del món.






















    dimecres, 2 de desembre de 2015

    162. Quins autors van néixer al desembre?

    Anys i anys per molts anys!

    Aquests són alguns dels autors que van néixer al desembre:


    Jane Austen

    Joseph Conrad

    Gustave Flaubert

    Juan Ramón Jiménez

    Ruyrad Kipling

    Daniel Pennac

    dimarts, 1 de desembre de 2015

    161. Pedroliana (3/5)

    Les tres etapes pedrolianes
    L'obra de Pedrolo es pot classificar en tres etapes: la primera que se situa entre els anys 1952 i 1956; la segona, de 1957 a 1971 i la tercera la dels darrers anys de la seva vida:
    • Primera etapa (1952-1956)
    En aquests anys, Pedrolo escriu molt però publica poc. És una època d'experimentació en què conrea diferents gèneres: conte, poesia, novel·la curta,
    novel·la, etc.

    Algunes de les característiques més importants de les obres d'aquesta primera etapa són: la confluència entre l'existencialisme (la llibertat, el no sentit de la vida, la solitud, la mort, la incomprensió del món) i l'absurd (situacions il·lògiques i inversemblants que desorienten els personatges).

    Són obres d'aquesta etapa:
    Míster Chase, podeu sortir (1953, publicada 1955)
    Introducció a l'ombra (1956, publicada 1972)
    Entrada en blanc (1958, publicada 1968)
    Violació dels límits (1955, publicada 1957)
    Domicili provisional (1953, publicada 1956)
    Una selva com la teva (1955, publicada 1960)
    Elena de segona mà (1949, publicada 1967)

    • Segona etapa (1957 - 1971)
    Hi ha un procés evolutiu de l'existencialisme i reafirma el seu compromís amb la
    realitat social i cultural que l'envolta:
    «Avui, el meu veure, el narrador té l'obligació de contribuir a la ruptura d'estructures que només per inèrcia segueixen presents en la nostra vida actual i que, en realitat, pertanyen a un temps passat. Cal que encari —i el bon novel·lista sempre ho ha fet— el seu lector amb problemes vius i dolorosos —de tipus personal, social, polític, etc.— i que l'obligui a reflexionar, a preocupar-se, a sortir de la cleda protectora d'aquesta indiferència que sovint sentim no sols envers els nostres semblants sinó envers nosaltres mateixos. Això equival a dir que, personalment, no crec en una literatura recreativa que no compromet ni l'autor ni al lector. Hi ha un compromís, indefugible, de cada home amb ell mateix, i el novel·lista té el deure de posar-ho en relleu. Una novel·la és més que una història ben o mal contada: és sempre un testimoni de la nostra condició [...]».
    Ara la novel·la és testimoni de l'opressió política que viu Catalunya durant la
    Dictadura i ho denuncia.

    Són obres d'aquesta etapa:
    Perquè ha mort una noia (1958, publicada 1976)
    Un amor fora ciutat (1959, publicada 1970)
    Estat d'excepció (1961, publicada 1975)
    M'enterro en els fonaments (1962, publicada 1967)
    Milions d'ampolles buides (1968, 1976)
    Hem posat les mans a la crònica (1969,1977)
    La tetralogia La terra prohibida
    La saga Temps obert
    L'inspector sempre arriba tard (1960)
    Joc brut (1965)
    Mossegar-se la cua (1968)

    • Els darrers anys
    Són els anys setanta, moments en què Pedrolo ja viu d'allò que escriu.
     
    Són obres d'aquesta etapa:
    Avui es parla de mi
    Espais de fecunditat irregular/s (1973)
    Text / Càncer (1974)
    Sòlids en suspensió (1975)
    La lectura a banda i banda de la paret (1977)
    No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall, a Tàrrega (1984)
    Caus a cada cantonada (1985)
    Crucifeminació (1968)
    Patologies diversament obscures (1986)


    En resum, Pedrolo és un autor que va utilitzar diferents tècniques i temàtiques i que és admirat per diverses generacions. És, indiscutiblement, un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX, que creiem que no ha rebut el reconeixement que es mereixia.