dimecres, 25 de novembre de 2015

160. Contra la violència de gènere

Avui és el Dia internacional per a l'eliminació de la violència vers les dones i per aquest motiu volem compartir amb vosaltres l'inici de la novel·la de Lolita Bosch, M:

 És primavera.
M ha fet 16 anys fa un parell de mesos, juga a bàsquet amb l'equip de la seva localitat, dina cada dia a casa amb la mare i la germana petita, vol estudiar veterinària si no es dedica professionalment a l'esport, va a un institut públic, treu bones notes, és el millor amic de J i morirà assassinat demà a la nit. EL seu pare el matarà a la sala d'estar de casa d'un tret mortal, un de sol, precís, després d'haver disparat a la seva germana petit i uns segons abans de treure la vida a la seva dona, la mare de M, que serà obligada a presenciar, agonitzant, encara incrèdula, la mort dels seus dos fills.
Sé que és un principi díficil per a un llibre. I creu-me que ho sento. Però volia que sabessis què passarà abans de seguir llegint. I advertir-te que encara que agafis afecte a M, hauràs de deixar-lo anar. Molt aviat. Perquè M morirà en acabar la primera part d'aquesta novel·la, divuit hores després que hagi començat.
I també vull que sàpigues que aleshores, quan la mare de M hagi vist morir els seus fills i exhali el darrer sospir, tot i que sembli impossible seguirà sent primavera. 

dimarts, 24 de novembre de 2015

159. 10 trucs per al foment de la lectura

  1.  Posar-hi ganes i imaginació
  2. Dur llibres a classe, llegir fragments inesperats i suggerir títols
  3. Oferir ocasions a l'aula perquè els estudiants parlin de llibres
  4. Propiciar el contacte amb les biblioteques
  5. Intercanviar llibres amb els alumnes
  6. Prestar llibres als alumnes
  7. Impulsar l'escriptura d'intenció literària o assagística
  8. No reprimir l'entusiasme que (us) provoca la lectura
  9. Estimular la curiositat als alumnes
  10. Convidar altres membres de la comunitat educativa que facin el mateix



    * Hem extret aquests consells d' Un món per llegir: Educació, adolescents i literatura de Guadalupe Jover.

dilluns, 23 de novembre de 2015

158. "Tot art és completament inútil"

Per començar la setmana volem llegir el prefici d'El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde:

L'artista és el creador de coses belles.
Revelar l'art, tot amagant l'artista: aquesta és la tasca de l'art.
El crític és aquell que pot traduir en una altra manera o amb nous materials la seva impressió de les coses belles.
La més alta i la més baixa forma de la crítica és l'estil d'autobiografia.
Aquells que troben intencions lletges en les belles coses estan corromputs sense ésser seductors. Això és una falta.
Aquells que troben bones intencions en les belles coses són cultivats. Per a aquests és l'esperança.
Hi ha els elegits per als quals les coses belles tan sols signifiquen Beutat.
No existeix un llibre que sigui moral o immoral. Els llibres, o estan ben escrits o mal escrits. I això és tot. 
El menyspreu que sentia el segle XIX pel realisme és la ràbia de Calíban veient el propi rostre en un mirall.
El menys preu que sentia el segle XIX pel romanticisme és la ràbia de Calíban en no veure el propi rostre en el mirall. 
La vida moral d'un home forma part del materia i tema de l'artista, però la moralitat de l'art consisteix en un ús perfecte d'uns medis imperfectes.
Cap artista no té simpaties ètiques. Una simpatia ètica en un artista és un amanerament imperdonable d'estil.
Cap artista no pot mai ésser pres de sobte. L'artista pot expressar qualsevol cosa.
El pensament i el llenguatge són , per a l'artista, instruments d'un art.
El vici i la virtut són, per a un artista, materials d'un art.
Des del punt de vista de la forma, el tipus de totes les arts, és l'art del músic. Des del punt de vista dels sentiments, la tasca del comediant és el tipus.
Tot art és, a l'ensems, superfície i símbol. Aquells que volen recerca dessota la superfície ho fan per llur compte i risc.
El que l'art, en realitat, emmiralla, és l'espectador, i no la vida.
La diversitat d'opinions sobre una obra d'art demostra que l'obra és nova, complexa i plena de vida.
Quan els crítics discorden, l'artista està d'acord amb ell mateix.
Podem perdona un home d'haver fet una cosa útil mentre ell no l'admiri. La sola excusa per fer una cosa inútil és que hom l'admiri intensament.
Tot art és completament inútil. 
 

divendres, 20 de novembre de 2015

157. Pedroliana (2/5)

Avui volem acomiadar la setmana amb la segona entrega del conjunt d'articles que hem elaborat a propòsit de l'Any Pedrolo. 

Com és Pedrolo? I què pensa dels escriptors?
Pedrolo, tot i escriure regularment i dedicar-se a la literatura, no es relacionava amb els cercles literaris de l`època i és considerat «un escriptor atípic per la seva formació i trajectòria». De fet, hi ha qui creu que autors com Joan Sales i Mercè Rodoreda, com demostren les seves cartes, no l'apreciaven gaire (potser per enveja).
Com se l'ha definit? De caràcter independent, solitari i pessimista. I d'una manera o
altra, el seu caràcter i la seva manera de pensar queden reflectits en la seva obra. 

Per a Pedrolo l'autor de les societats modernes «tan imperfectes, tan anihiladores dels valors autènticament humans», ha de ser inconformista. Per a Pedrolo, els escriptors escriuen per modificar alguna cosa.

Escriure és, també, un compromís amb la llengua i amb la cultura pròpies de l'escriptor, les quals no pot defugir. Per aquest motiu, molta de l'obra de Pedrolo està vinculada amb els valors de la llibertat i de la justícia i és clarament combativa.
  
Obra no novel·lística
Pedrolo no només va escriure novel·la. També va publicar poesia i teatre. Segons ell, la poesia era «l'única via de revelació del propi ésser, del propi fer, del propi expressar-se; l'acte, ensems, més pròxim a la creació absoluta». Pedrolo va reconèixer que escrivia teatre per «posar en marxa una obra revulsiva i provocadora i [de] dir coses que al capdavall també he dit i estic dient com a novel·lista».

Durant els últims anys de la seva vida, quan la malaltia ja el consumia, Pedrolo va
escriure un dietari molt interessant. Hi parla de les lectures que fa, de la llibertat, de
Catalunya, de la malaltia, de les angoixes que pateix, del deteriorament físic, de la mort i, evidentment, d'ell mateix.

 
Obra novel·lística
Però sense cap mena de dubte, Pedrolo és, sobretot, un novel·lista brillant: «No es pot
combatre alhora en tots els fronts. El meu és el de la novel·la». Abans però, també és
important dir que va conrear el gènere del conte però l'autor afirma que necessitava més espai per escriure i que els contes, el limitaven molt.

Què en pensava de la novel·la? Per a Pedrolo, les novel·les havien d'explicar fets, la
vida humana en el temps i no pas reflexions d'alta volada: «Tota novel·la és un estudi de situacions imposades al personatge o creades per ell i que afecten el seu esdevenir, les seves relacions amb els altres i, en general, la seva posició davant del món».

Es podria considerar que Pedrolo és un autor realista però que s'allunya del cànon
d'autors realistes prototípic. Pedrolo vol «captar personatges i situacions de l'home d'ací i d'ara per recrear-los tot aprofundint-los i donar-me les seves dimensions morals universals».

En termes generals, podria dir que em proposo una exploració de la condició humana, de les seves limitacions, de les seves possibilitats, dels seus actes, per tal d'aclarir (o ajudar que algú altre aclareixi) les nostres qualitats, els nostres defectes, l'ús que podem fer de la nostra existència, no pas en allò que té o pot tenir d'accessori, sinó en allò que li és essencial.

És amb el gènere de la novel·la que Pedrolo comença a viure de la literatura. Abans
experimentava la seva vocació però a partir dels anys setanta és un autor consolidat.

Tècnica
Una de les característiques de l'obra pedroliana és que és estilísticament variada: «La seva pretensió no és la d'instal·lar-se en una tècnica segura i definitiva sinó la d'assajar les possibilitats d'aproximació a la realitat i a la literatura que cada tècnica li permet, a risc d'acumular, d'insistir-hi, de ser reiteratiu o de caure en la banalitat quan l'experiment es queda en ell mateix».

Pedrolo distingeix els autors estilistes dels creadors. Ell és dels segons, dels creadors
que pretenen de descriure la realitat des de diferents punts de vista a través d'infinits personatges i situacions. Són autors creadors, i per aquest motiu Pedrolo els admira, Balzac, Puig i Ferrater i Avel·lí Artís Gener (Tísner).

Pedrolo, per acabar aquest apartat, va treballar la novel·la negra, sota la influència de la novel·la negra americana.

Si voleu llegir la primera part, feu clic aquí

I si voleu l'article "Pedroliana" en versió PDF, ens podeu enviar un missatge a la següent adreça electrònica: biblbiotecacabanyes@gmail.com

Recordeu que encara podeu gaudir de l'exposició dedicada a Pedrolo a la biblioteca i agafar en préstec les seves obres. 

dijous, 19 de novembre de 2015

156. El pseudònim de Walter Scott


Durant el segle XVIII, la novel·la no tenia molt bona fama ja que era el gènere de les masses: dels obrers, de les dones, dels nens, etc. Segons els intel·lectuals de l'època, la bona literatura era la poesia i els bons escriptors, els poetes i no els novel·listes.

Tanmateix, l'èxit de les novel·les és innegable i avui us volem parlar d'un poeta, de molt bon prestigi, que va haver de fer servir un pseudònim si volia veure les novel·les publicades.

Walter Scott (Edimburg, 1771 - Abbotstorf, 1832) va aprendre a llegir gràcies a la seva tieta Jenny mentre que els seus pares intentaven trobar els mitjans que acabessin definitivament amb la mala salut del seu fill.

De la tieta, Scott també en va aprendre centenars de llegendes medievals ambientades a l'Escòcia, un material que no dubtarà en fer servir en les seves obres.

L'èxit d'Scott va començar amb els seus versos, especialment amb el poema "The Lady of the Lake" (1810) però més endavant hi havia el rumor que li atribuïa unes novel·les, firmades amb pseudònim, que parlaven de cavallers de l'Edat Mitjana i d'altres fantasies. 

Hi havia que no s'ho creien, era impossible que Scott fos l'autor de llegendes medievals perquè Scott era un bon escriptor, era un poeta i els poetes són persones serioses. 

Vet aquí, però, que els rumors eren certs: Scott, que recordava els contes que li explicava la seva tieta quan era petit, els va compilar i va decidir publicar-los. Per sorpresa d'alguns, les novel·les, com Ivanhoe (1819) van ser un èxit i Scott va ser admirat per molts, fins i tot pel rei.  

Podreu trobar algunes de les seves obres a la biblioteca del centre. 


dimarts, 17 de novembre de 2015

155. Les claus de la felicitat segons Tolstoi

Lev Tolstoi (1828-1910) és un dels autors russos del segle XX, reconegut per les seves obres realistes com ara Guerra i pau (1869) i Anna Karènina (1877).

Avui, però no us volem parlar d'aquestes novel·les. Us volem parlar dels seus dietaris. Sabíeu que Tolstoi va escriure durant més de quaranta anys un dietari? Tenia dinou anys quan va començar a relatar la seva infantesa en un quadern i va acabar de temes tan diversos com literatura, filosofia, pedagogia, història, etc.

Una línia temàtica present en l'obra del mestre de la novel·la és la felicitat i les seves memòries inclouen el decàleg de la felicitat. Aquí us el deixem, tot i que és possible que algun us sorprengui.


1. Llevar-se aviat (a les cinc del matí)

2. Anar a dormir aviat (entre les nou i les deu de la nit)

3. Menjar poc i evitar els dolços

4. Intentar fer les coses per un mateix

5. Tenir un objectiu a la vida i un objectiu per cada moment

6. Allunyar-se de les dones

7. Apaivagar els nostres desitjos treballant

8. Ser bo però sense que ningú ho sàpiga

9. Viure sense gastar

10. No canviar el nostre estil de vida, tampoc si guanyes la loteria.

dilluns, 16 de novembre de 2015

154. Un llibre = un àpat

La biblioteca del centre organitza la primera campanya d'aliments. 

T'agradaria col·laborar-hi? És molt senzill, només han de seguir aquests dos passos:

1. A partir del 16 de novembre has de portar els llibres que volgueu intercanviar a la biblioteca. Els llibres poden ser de qualsevol gènere, temàtica, llengua, sempre que estiguin en bon estat. 

2. A partir del del 14 de desembre, haureu de portar aliments de primera necessitat i agafar un dels llibres que s'hauran recollit durant aquestes setmanes. 


Quins són els aliments de primera necessitat?
  • Llet (sobretot, sencera)
  • Oli
  • Sucre
  • Farina
  • Pasta
  • Llaunes de tonyina i de tomàquet
  • Galetes
  • Cereals
  • Cacau en pols
  • Llegums (sisplau, eviteu els envasos de vidre, ja que es podrien trencar)

Tot el menjar recollit es portarà a l'Enconomat de Vilanova i la Geltrú.

Si teniu algun dubte, ja sabeu on ens podeu trobar o bé, ens podeu enviar un correu electrònic a bibliotecacabanyes@gmail.com

Moltes gràcies per la vostra solidaritat. 

dimecres, 11 de novembre de 2015

153. Pedroliana (1/5)


«Escriure és una aventura i cada novel·la una exploració»

 
 
Manuel de Pedrolo és un dels autors que ha passat desapercebut en els llibres de text
però la majoria d'alumnes catalans han llegit Mecanoscrit del segon origen i l'ha gaudit.

La biblioteca del centre, per tal de commemorar l'Any Pedrolo ha preparat una
exposició, un recull de les seves obres i un conjunt d'articles a propòsit de la seva vida i obra.

Segons els entesos, Pedrolo és un dels novel·listes més importants de la postguerra.
Rafael Tasis, per exemple, va postular que l'autor era «la revelació d'aquests darrers vint anys en el camp de la novel·la catalana». Aquestes paraules, van canviar la vida de l'escriptor ja que de cop i volta els lectors van voler llegir les seves novel·les que fins aleshores quedaven arraconades a les llibreries.

Abans de comentar la seva biografia, convé tenir present que Pedrolo és un dels autors més prolífics de la literatura catalana, que ha captivat a diferents generacions, admirat per joves i adults, amb una obra força polèmica des de segons quin punt de vista es llegeixi i que va haver de fer malabars amb els seus escrits per escapar de la censura franquista com es veurà a continuació.

Manuel de Pedrolo va néixer a l'Aranyó (Segarra) el 1918. Els germans Pedrolo, de
petits, destacaven entre els alumnes dels escolapis. Ells anaven a la moda francesa i amb rínxols, mentre que els altres duien pantalons curts i els genolls pelats. Pedrolo era especial, també, com a escriptor.

Va començar a escriure quan cursava Batxillerat i després d'esclatar la Guerra Civil
Espanyola, Pedrolo va passar a format part de l'exèrcit republicà, motiu pel qual va
haver d'abandonar els seus estudis de Medicina.
Acabada la guerra va arribar la Dictadura franquista i Pedrolo, es veu obligar a treballar d'agent d'assegurances i de publicitat a Barcelona.
 
Més endavant es va ocupar de feines relacionades amb editorials i amb la seva vocació, la literatura: assessorava, corregia manuscrits i traduïda novel·les d'autor d'èxit com Faulkner i Kerouac.

Autor que va col·laborar en diverses revistes com Raixa, Revista de Catalunya, Serra
d'Or i Canigó.

L'any 1971 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
 
Va morir a Barcelona el 1990, per malaltia.

(Si voleu l'article "Pedroliana" en versió PDF, ens podeu enviar un missatge a la següent adreça electrònica: biblbiotecacabanyes@gmail.com)

 


dimarts, 10 de novembre de 2015

152. Els llibres segons Franz Kafka

 

"Si el llibre que llegim no ens desperta com un puny que ens copegés al crani, ¿per què llegim? ¿Perquè ens faci feliços? Déu meu, també seríem feliços si no tinguéssim llibres, i aquests llibres per fer-nos feliços, si calgués, podríem escriure'ls nosaltres mateixos. Però el que necessitem són aquells llibres que cauen sobre nosaltres com una desgràcia i que ens fan molt de mal, com la mort d'algú a qui estimem més que a nosaltres mateixos, com el suïcidi. Un llibre ha de ser com una destral que trenqui el mar glaçat que tenim dins nostre."

dilluns, 9 de novembre de 2015

151. Per molts anys

Aquests són alguns dels escriptors que van néixer al mes de novembre!
Podreu trobar algunes de les seves obres  a la biblioteca!


Albert Camus
 
Fiódor M. Dostoievski

Michael Ende

C.S.Lewis

Carl Sagan

Pedro Salinas

R.L.Stevenson

Bram Stoker

Jonathan Swift

Mark Twain

Lope de Vega

Voltaire

divendres, 6 de novembre de 2015

150. Llibres de menys de cent pàgines

T'agrada llegir i no tens temps? 

Si no vols perdre l'hàbit de la lectura, la biblioteca té una trentena de llibres de menys de cent pàgines!

Lazarillo de Tormes
 
Pedra de tartera de Maria Barbal

Seda d'Alessandro Baricco 

Carrer Marsala de Miquel Bauçà

Poesía con los jóvenes de Mario Benedetti
Els millors contes de Pere Calders

El centinela d'Arthur C. Clarke

Para leer al anochecer de Charles Dickens

La filosofía explicada a mi hija de Roger-Pol Droit
Contes de Gustave Flaubert

Les cartes d'Hèrcules Poirot de Jaume Fuster

El mètode Grömholm de Jordi Galceran

El coronel no tiene quien le escriba Gabriel García Márquez

Moguda a la biblioteca de Josep Gregori

La filla del mar d'Àngel Guimerà

El secuestro de la bibliotecaria de Margaret Mahy

El comte Arnau de Joan Maragall

Estimada Marta de Miquel Martí i Pol

El rei Gaspar de Gabriel Janer Manila

Han cremat el mar de Gabriel Janer Manila

Un cocodril sota el llit de Mariasun Landa

El diari de la Neus de Glòria Llobet

Les pintures de sorra de Víctor Àngel Lluch

El naugrafi del Zanzíbar de Michael Morpurgo

Un infant prodigi d'Irène Némirovsky

Allò que tal vegada s'esdevingué de Joan Oliver

El banquer anarquista de Fernando Pessoa

Contraban de Josep Pla

La caída de la casa de Usher d'Edgar Allan Poe

Cartes a un jove poeta de Rainer Maria Rilke

El petit príncep d'Antoine de Saint-Exupéry

L'Òscar i la Peggy Blue d'Eric-Emmanuel Schmitt

La perla de John Steinbeck
Dr.Jekyll y Mr. Hyde de R.L.Stevenson

El club de los suicidas de R.L.Stevenson

El huésped de Drácula de Bram Stoker

Adreça desconeguda de Kressmann Taylor

Història d'un cavall  de Lleó Tolstoi
 
Contes extraordinaris de Jacint Verdaguer

Un descubrimiento prodigioso de Jules Verne

Ja no teniu excusa! Veniu a la biblioteca i agafeu-los en préstec!

dijous, 5 de novembre de 2015

149: Guia de lectura de Manuel de Pedrolo


 


Durant aquest primer quadrimestre del curs, estem commemorant i celebrant l'Any Manuel de Pedrolo.
Per aquest motiu, a més de l'exposició, volem compartir amb vosaltres les dinou obres que tenim disponibles de l'autor (dinou de les cent-vint que va escriure).

Acte de violència
Cendra per Martina
Cinc cordes
Des d'uns ulls de dona
D'esquerra a dreta, respectivament
Entrada en blanc
L'interior és al final
Joc brut
Unes mans plenes de sol
Mecanoscrit del segon origen
Un món per a tothom
Mossegar-se la cua
L'ordenació dels maons
Si em pregunten, responc
Situació crítica
El temps a les venes
Tocats pel foc
Totes les bèsties de càrrega
Trajecte final