Aquesta és una de les primeres recomanacions del curs que fem. Un llibre que parla de biblioteques, de bibliotecàries i de llibres. La directora de la biblioteca i professora de Llengua Catalana del centre, l'Àngels Parés, ens fa arribar la seva ressenya.
VA
DE LLIBRES DINS DEL SEU CONTENIDOR: LES BIBLIOTEQUES
Com
molts degueu saber, sobretot si sou persones lectores de la
biblioteca Manuel de Cabanyes, aquest 2015 es compleixen 100 anys de
la fundació de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya i
junt amb la xarxa els estudis professionals, avui ja universitaris,
de biblioteconomia. La Biblioteca del Cabanyes ha homenatjat aquesta
efemèride amb un seguit d’accions: imatges dels edificis-
biblioteques d’arreu del món més impactants arquitectònicament,
amb un punt de llibre… I també amb la compra d’obres que tinguin
com a centre el món de la biblioteca. Dels llibres comprats, en
aquest article en comentaré un, Lletraferides.
La història de les nostres bibliotecàries.
L’autora, Assumpta Montellà, fa un recorregut cronològic de la
història de les biblioteques, sent-ne l’eix central les persones
que van tirar endavant, primer el projecte, Eugeni d’Ors, Jordi
Rubió i Balaguer, Carles Riba, sota l’empremta d’Enric Prat de
la Riba, president de la Mancomunitat, i després les i algun
professional s que aquell 1915 estrenaven l’escola i de totes les
successores que faci fred faci calor (i de vegades era literalment
ben cert ambdós termes climatològics) van estar al peu del canó
repartint cultura, tenint cura de la cultura-llibre, difonent-la,
fent-la arribar als poblets més allunyats de la geografia catalana:
Obrir-nos,
obrir-nos… Els llibres han d’arribar fins al punt més llunyà
del nostre país. Els llibres han de ser cèl·lules vigoroses de la
nostra cultura [op
cit pàg 29].
Montellà
estructura el seu estudi en trenta capítols. Abans hi ha el pròleg
de Màrius Serra, de família vilanovina i un dels artífex dels mots
encreuats. Cada capítol compta amb el relat de l’autora, però va
acompanyat de la “paraula” de les protagonistes, extreta dels
dietaris que cada dia feien les bibliotecàries, un material
increïble i apassionant per percebre l’ànima de cada biblioteca.
Els capítols més apassionants són els que relaten la seva història
durant la guerra (1936-1939). Una tenacitat espectacular va fer
possible que “el llibre” arribés al front, als hospitals, a
primer línia de foc i a la reraguarda. Elles i EL BIBLIOBÚS van
fer feliços els soldats, metges, infermeres, … que es trobaven
lluitant.
El
bibliobús amb els seus llibres és un missatger vivent entre tots
els sectors de l’exèrcit i els de la capital. No para mai i la
bibliotecària, rebuda sempre amb dignitta i simpatia, és una prova
que enmig de la guerra no s’enfonsen els sentiments de cortesia.
[….] [op cit, pàg 160] Aquesta cita textual pot ajudar a entendre
la importància de la creació d’aquest servei al Front.
Bé
i arriben els capítols que parlen de la dictadura, capítols
tristos, de destruir els llibres “prohibits” i escrits en la
llengua d’un poble que ha perdut la guerra, però ens descobreix,
Montellà, que molts dels “prohibits” no es van cremar sinó que
foren amagats en uns magatzems que hom anomenava “infern”,
genial, una descoberta intel·lectual magnífica!
D’aquella
trista postguerra ens en parlen les veus de les bibliotecàries i
arribem a la transició. I amb la sortida del
túnel tanquem el
llibre.
I
la crònica per aquest blog. Objectiu del text: la lectura de
Lletraferides
(ed. Ara llibres, sèrie H, 2015) és molt interessant perquè ens
apropa a la societat catalana de la primera meitat del segle XX i ens
permet connectar directament amb ella, perquè avui les BIBLIOTEQUES
són encara un dels pals de paller de la Cultura.
Àngels
Parés Corretger, lectora
Ja ho sabeu, si voleu compartir alguna de les vostres lectures preferides, envieu-nos un correu electrònic a bibliotecacabanyes@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada