dimecres, 28 d’octubre del 2015

146. "Don Quijote de la Mancha" es va escriure en una presó

L'anècdota d'avui té a veure amb una de les personalitats més representatives de la literatura espanyola del Siglo de Oro: Miguel de Cervantes (1547-1616), l'autor de Don Quijote de la Mancha

 
He contado hoy día hasta más de veinte placas en honor a Cervantes por toda Sevilla. Y si contáramos todas las de España, no quiero ni pensarlo. Hasta tenemos un premio de las letras con su nombre y un instituto de promoción del español también. Sí, ahora sí, pero aquel 1597 lo metimos en la cárcel. Así somos. 
Posteguillo, Santiago


L'any 1597, Cervantes va ser empresonat a la Presó Reial de Sevilla. El motiu del captiveri va ser l'acusació que l'autor va rebre a propòsit d'uns impostos que, suposadament, s'havia apropiat. En aquells moments, Cervantes era cobrador d'impostos i s'encarregava d'anar casa per casa per cobrar els impostos que finançaven l'exèrcit espanyol. 

A la presó, Cervantes suplicava als guardes paper i tinta per escriure una carta al rei. Els soldats, a canvi d'unes quantes monedes, li van donar. Cervantes va redactar una llarga carta demanant pietat i la llibertat.

Passaven els dies i cada cop que els soldats s'apropaven on jeia l'autor li preguntaven si ja havia rebut la resposta de Sa Majestat:

- No patiu. El rei té molts assumptes a atendre. Caldrà temps abans que llegeixi el meu missatge i caldrà més temps encara per escriure'm la resposta. Tingueu paciència i mentrestant, doneu-me, sisplau més paper i tinta. 

Els soldats van creure que volia tornar a escriure al rei però s'equivocaven...

Don Quijote de la Mancha es va escriure en una presó de Sevilla! O com a mínim, podem afirmar amb seguretat, que la idea va sorgir entre barrots, segons el pròleg de l'obra.

dilluns, 26 d’octubre del 2015

145. Els nostres usuaris recomanen...

El passat divendres vam celebrar el Dia de les Biblioteques amb un petit berenar.

Els qui van venir, abans d'agafar un croissant, ens havien de recomanar un llibre. Vam aconseguir 24 recomanacions!

Aquí les teniu (per ordre de recomanació):
  • La chica del tren  de Paula Hawkins
  • La princesa de hielo de Camila Lackberg
  • El guardián invisible de John Katzenbach
  • Histora de un loco de John Katzenbach
  • El paciente de Juan Gómez
  • 1q84 de Haruki Murakami
  • Un mundo feliz d' Aldous Huxley
  • Fahrenheit 451 de Ray Bradbury
  • 1984 de George Orwell
  • Cuentos inconclusos de J.R.R. Tolkien
  • Doctor Sueño d'Stephen King
  • Isabel i Maria de Mercè Rodoreda
  • Mil maneras de morder el polvo de Seth McFarlane
  • A sangre fría de Truman Capote
  • Estado y la revolució de V.I.Lenin
  • Los pilares de la tierra de Ken Follet
  • El hombre duplicado d'Eduardo Mendoza
  • El mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo
  • El Alquimista de Paulo Coelho
  • Memorias de Idhún de Laura Gallego
  • Un burka por amor de Reyes Monforte
  • Contes d'Edgar Allan Poe
  • Indignació  de Philip Roth
  • Tom Sawyer de Mark Twain
  • El petit príncep de Saint- Exupéry

penseu que molts d'aquests títols els podeu en préstec, ja que les tenim en el nostre catàleg. 

dijous, 22 d’octubre del 2015

144. Recomanem "Lletraferides" d'Assumpta Montellà


Aquesta és una de les primeres recomanacions del curs que fem. Un llibre que parla de biblioteques, de bibliotecàries i de llibres. La directora de la biblioteca i professora de Llengua Catalana del centre, l'Àngels Parés, ens fa arribar la seva ressenya.
VA DE LLIBRES DINS DEL SEU CONTENIDOR: LES BIBLIOTEQUES
Com molts degueu saber, sobretot si sou persones lectores de la biblioteca Manuel de Cabanyes, aquest 2015 es compleixen 100 anys de la fundació de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya i junt amb la xarxa els estudis professionals, avui ja universitaris, de biblioteconomia. La Biblioteca del Cabanyes ha homenatjat aquesta efemèride amb un seguit d’accions: imatges dels edificis- biblioteques d’arreu del món més impactants arquitectònicament, amb un punt de llibre… I també amb la compra d’obres que tinguin com a centre el món de la biblioteca. Dels llibres comprats, en aquest article en comentaré un, Lletraferides. La història de les nostres bibliotecàries. L’autora, Assumpta Montellà, fa un recorregut cronològic de la història de les biblioteques, sent-ne l’eix central les persones que van tirar endavant, primer el projecte, Eugeni d’Ors, Jordi Rubió i Balaguer, Carles Riba, sota l’empremta d’Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, i després les i algun professional s que aquell 1915 estrenaven l’escola i de totes les successores que faci fred faci calor (i de vegades era literalment ben cert ambdós termes climatològics) van estar al peu del canó repartint cultura, tenint cura de la cultura-llibre, difonent-la, fent-la arribar als poblets més allunyats de la geografia catalana: Obrir-nos, obrir-nos… Els llibres han d’arribar fins al punt més llunyà del nostre país. Els llibres han de ser cèl·lules vigoroses de la nostra cultura [op cit pàg 29].
Montellà estructura el seu estudi en trenta capítols. Abans hi ha el pròleg de Màrius Serra, de família vilanovina i un dels artífex dels mots encreuats. Cada capítol compta amb el relat de l’autora, però va acompanyat de la “paraula” de les protagonistes, extreta dels dietaris que cada dia feien les bibliotecàries, un material increïble i apassionant per percebre l’ànima de cada biblioteca. Els capítols més apassionants són els que relaten la seva història durant la guerra (1936-1939). Una tenacitat espectacular va fer possible que “el llibre” arribés al front, als hospitals, a primer línia de foc i a la reraguarda. Elles i EL BIBLIOBÚS van fer feliços els soldats, metges, infermeres, … que es trobaven lluitant.
El bibliobús amb els seus llibres és un missatger vivent entre tots els sectors de l’exèrcit i els de la capital. No para mai i la bibliotecària, rebuda sempre amb dignitta i simpatia, és una prova que enmig de la guerra no s’enfonsen els sentiments de cortesia. [….] [op cit, pàg 160] Aquesta cita textual pot ajudar a entendre la importància de la creació d’aquest servei al Front.
Bé i arriben els capítols que parlen de la dictadura, capítols tristos, de destruir els llibres “prohibits” i escrits en la llengua d’un poble que ha perdut la guerra, però ens descobreix, Montellà, que molts dels “prohibits” no es van cremar sinó que foren amagats en uns magatzems que hom anomenava “infern”, genial, una descoberta intel·lectual magnífica!
D’aquella trista postguerra ens en parlen les veus de les bibliotecàries i arribem a la transició. I amb la sortida del túnel tanquem el llibre.
I la crònica per aquest blog. Objectiu del text: la lectura de Lletraferides (ed. Ara llibres, sèrie H, 2015) és molt interessant perquè ens apropa a la societat catalana de la primera meitat del segle XX i ens permet connectar directament amb ella, perquè avui les BIBLIOTEQUES són encara un dels pals de paller de la Cultura.
Àngels Parés Corretger, lectora

Ja ho sabeu, si voleu compartir alguna de les vostres lectures preferides, envieu-nos un correu electrònic a bibliotecacabanyes@gmail.com
 

dimecres, 21 d’octubre del 2015

143. Novetats

Aquesta tarda ens han arribat aquests tres llibres. Disponibles en préstec!

El Bosque de los Pigmeos d'Isabel Allende (Barcelona: De Bolsillo, 2005)
Nadia y Alexander viajan al corazón de África con su abuela Kate, a quien han encargado un gran reportaje. Su encuentro con el hermano Fernando, un misionero que está buscando a dos compañeros desaparecidos, marca el comienzo de este nuevo destino: la seva tropical africana, donde la caza clandestina del elefante y otros animales salvajes arrastra a mercenarios sin escrúpulos. Los malvados son ahora los jefes de la Hermandad del Leopardo: el comandante Mbembelé, el brujo Sombe y el rey Kosongo, que ha esclavizado a la tribu de los pigmeos.
Los protagonistas, empujados por la curiosidad primero y la solidaridad después, lograrán sortear mil y un peligros gracias a sus poderes: Nadia, de hacerse invisible y hablar con los animales; Alexander, de transformarse en jaguar, y ambos de poder comunicarse con los espíritus. Entrarán en contacto con la cultura de los pigmes, a los que, con la ayuda del espíritu de la reina Nana-Asante, lograrán liberar de la esclavitud. La paz entre los pigmeos y las otras tribus será posible a partir de ahora. 


La Casa Verda: del patí a l'hort, de l'hort al jardí, del jardí a la selva de Mercè Foradada (Barcelona: Ediociona Saldonar - Narratives, 2013)


Una casa vella arran del mar és el testimoni de la transformació d'un barri de pescador, dels canvis en la vida i els costums dels homes i les dones que hi ha passat, del naixement, l'evolució i el declivi de els tres generacions de la família que la van habitar, explicats en primera persona per la casa mateixa.
La veu de La Casa Verda no és neutra, és una veu íntima i alhora compromesa amb la història, la particular i la general. A mig camí entre la realitat i la ficció, és un tribut a tot el que ha desaparegut sense deixar cap altra empremta que un grapat de records, que ara es fixen, i per tant tornen a ser reals. 
L'estranya mort de Berta de Joan Pla (Valls: Edicions Bromera, 1996)
La Berta, que havia trencat unilateralment les relacions amb en Ferran, apareix morta als lavabos del xalet de Teresa el dia del seu aniversari. En Ferrar és sorprès al seu costat i és acusat d'assassinat pels seus amics. Davant la impossibilitat de demostrar la seva innocència, decideix fugir. Durant la fugida viurà un seguit d'experiències inimaginables, coneixerà la Irene, la dels ulls verds, i seguirà el camí de la seva descoberta interior.

dimarts, 20 d’octubre del 2015

142. La teoria Marlowe

Sabeu qui és l'autor de Romeu i Julieta, Hamlet i de Macbeth? Segur que molts de vosaltres haureu pensat en William Shakespeare però... i si ara us diem que hi ha una teoria que postula que aquestes grans obres de la literatura universal no són de Shakespeare, què? Si us diem que el millor dramaturg de tots els temps resulta que és Christopher Marlowe i no William Shakespeare?

Christopher Marlowe (1564 - 1593) va ser dramaturg, poeta i dramaturg durant l'època isabelina. Marlowe, però, també mantenia estretes relacions amb la cort i amb alts càrrecs del poder, fins i tot amb la mateixa reina, i, pels nombrosos viatges que feia, també podem dir que era espia. 

Setmanes abans de la seva mort, és acusat pel seu amic, Thomas Kyd, d'homosexual, ateu, blasfem i traïdor per difondre uns versos que perjudicaven la cort. Després de l'acusació, Marlowe es veu acorralat per la llei i s'amaga a casa de Thomas Walsingham, cosí del secretari de l'estat i cap del servei d'espionatge. 

La cort volia fer desaparèixer Marlowe per la mala imatge que descrivia però el dramaturg va idear un pla per escapar-se'n...

La nit del 30 de maig de 1593, Marlowe és en una taverna de Deptford amb tres individus. Beuen i beuen i a l'hora de pagar... cap d'ells vol assumir la factura. Comença una baralla que continua amb crits i una daga, la qual taca la taverna amb sang i acaba amb la vida de Marlowe.  

Marlowe va ser enterrat i quatre setmanes després rebria el perdó de la reina, qui considerava que Marlowe havia actuat en defensa pròpia.

Però... segons la teoria Marlowe, el dramaturg no va morir aquella nit. Que tot plegat va ser una estratègia, un muntatge, per estalviar-se la pena que l'espera si l'atrapaven. 

Els tres individus que acompanyaven Marlowe eren tres companys espies que es van encarregar de substituir el cos de Marlowe per un altre semblant i de trobar una taverna propera al port per tal que el dramaturg pogués fugir per mar i arribar fins a França i posteriorment fins a Itàlia. 

A Itàlia, segons la teoria que sostenen, entre altres, William Taylor, Calvin Hoffman i l'historiador Dolli Walter-Wraight, Marlowe enviava les seves obres de teatre a Thomas Walsingham. Com és lògic, les obres no es podien publicar, perquè es podria descobrir tota la farsa, així que Walsingham va buscar a un jove, sense estudis acadèmics, per atribuir-li l'autoria... I aquest jove, sense formació i amb pocs recursos econòmics va ser William Shakespeare. 

Dades curioses: el cos de Marlowe es van incinerar i enterrar en menys de vint-i-quatre hores i no hi ha cap obra de Shakespeare anterior a 1593, anys de la "mort" de Marlowe. Casualitat? 

La qüestió, encara ara, no s'ha resolt. I qui resolgui l'enigma té premi! Hoffman, un dels primers en creure i difondre la teoria Marlowe, en el seu testament, va deixar milers de lliures esterlines al King's College, així que el premi pot ser vostre.

Podreu trobar les obres de Shakespeare (o de Marlowe) a la biblioteca. 



divendres, 16 d’octubre del 2015

141. Vols col·laborar en el nostre blog?

T'agradaria recomanar la teva última lectura
però no saps com?

Fes-nos arribar la teva ressenya a 
bibliotecacabanyes@gmail.com o personalment a la biblioteca

i nosaltres li dedicarem una entrada al nostre blog.

dimarts, 13 d’octubre del 2015

140. Qui va escriure "El Lazarillo de Tormes"?

Pues sepa V. M., ante todas cosas, que a mí llaman Lázaro de Tormes, hijo de Thomé Gonzales y de Antona Pérez, anturales de Tejares, aldea de Salamanca. Mi nascimiento fue dentro del río Tormes, por la cual causa tomé el sobrenombre, y fue desta manera. Mi padre, que Dios perdone, tenía cargo de proveer una moliendo de una hazeña, que está ribera de aquel río, en la fue molinero más de quince años. Y estando mi madre una noche en la hazeña, preñada de mí, tomóle el parto y parióme alló.

Aquest és el primer fragment d'una novel·la picaresca per excel·lència de la literatura espanyola del segle XVI. 

La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades, o més freqüent, El Lazarillo de Tormes, es va publicar, de manera anònima, l'any 1554  i narra les aventures del jove orfe Lázaro i les peripècies que ha de fer per viure amb diferents amos. 

Ara bé, qui és l'autor de l'obra? Han passat més quatre-cents anys i encara es desconeix l'autoria de la novel·la. Hi ha hipòtesis que apunten que va ser el diplomàtic i poeta Diego Hurtado de Mendoza (1505-1575) però la llista es completa amb els noms de Juan Ortega, Sebastián Horozco, Lope de Rueda, Juan Maldonado, Gonzalo Pérez, Bartolomé Torres Naharro, Luis Vives o, fins i tot, l'autor de La Celestina, Fernando Rojas. 

Tanmateix, l'autor de El Lazarillo de Tormes va ser igual d'astut que el protagonista perquè la novel·la forma part del famós Index librorum prohibitorum. La Inquisició va elaborar un llistat de llibres prohibits perquè considerava que l'Església en sortia molt malparada. 

Els inquisidors perseguien lectors, editors i autors. L'anonimat et pot salvar la vida i això l'autor del El Lazarillo de Tormes ho sabia molt bé!

Si voleu llegir la novel·la, la podreu trobar a la biblioteca!

dijous, 8 d’octubre del 2015

139. Svetlana Aleksiévitx guanya el Nobel de Literatura 2015

Aquest migdia s'ha fet públic el veredicte del Premi Nobel de Literatura d'aquest any. 

La guardonada ha sigut la periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx.
Les seves obres descriuen els canvis socials i humans que hi han hagut després de la Segona Guerra Mundial i, l'única obra traduïda en castellà, Voces de Chernóbil, és el resultat d'una exhaustiva recerca que recull el testimoni de més de cinc-centes persones. 

Temps de segona mà. La fi d'un home boig serà la primera obra de l'escriptora en català i sortirà a la venda en poques setmanes.

Aleksiévitx és la catorzena dona que guanya el Nobel de Literatura. 

  "Si hom mira enrere en el conjunt de la nostra història, tant soviètica com postsoviètica, és una enorme fossa comuna i un bany de sang. Un diàleg etern dels botxins i les víctimes. Els maleïts assumptes russos: què s'ha de fer i qui s'ha de culpar. La revolució, els gulags, la segona guerra mundial i la guerra afganosoviètica amagades de la gent, la caiguda del gran imperi, la caiguda de la gegant terra socialista, la terra de la utopia, i ara un repte de dimensions còsmiques: Txernòbil. És un repte per a tots els éssers vius de la Terra. Tal és la nostra història. I aquest és el tema dels meus llibres, aquest és el meu camí, els meus cercles de l'infern, d'home a home"

dimecres, 7 d’octubre del 2015

138. Caricatures d'Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe

Avui fa 166 anys que va morir un dels millors autors de la literatura universal! Segur que el coneixeu... Nevermore, nevermore, nevermore... 

Podeu trobar algunes de les seves obres a la biblioteca del centre. Us deixem amb un recopilatori de caricatures que s'han fet d'ell.
 











dilluns, 5 d’octubre del 2015

137. "El profesor" de Frank McCourt

Sabíeu que avui és el Dia Mundial dels Professors?

Per aquest motiu volem recomanar al professorat del centre i a la resta d'usuaris de la biblioteca el llibre El profesor de Frank McCourt. Us en deixem un fragment:

"El primer día de mi carrera profesional como enseñante estuvieron a punto de despedirme por haberme comido el bocadillo de un chico de secundaria. El segundo día estuvieron a punto de despedirme por haber mencionado la posibilidad de mantener relaciones amistosas con una oveja. Aparta de esto, en los cerca de treinta años que pasé en las aulas de secundaria de Nueva York no pasó nada extraordinario. Yo dudaba a menudo de si debía estar allí siquiera. Al final me preguntaba cómo había aguantado tanto."

divendres, 2 d’octubre del 2015

136. Troba la teva propera lectura en menys de cinc segons

S'acaba la setmana i potser heu acabat la vostra lectura.

Si aquest és el vostre cas i no sabeu quin llibre llegir, la biblioteca vol compartir amb vosaltres aquesta web, ja veureu que és molt senzilla de fer servir. 

Qué libro leo és un portal on els usuaris (registrats o no) poden recomanar les seves lectures i trobar altres títols per llegir. 

Si hi accediu, a la dreta, veureu el "Buscador Quelibroleo". En la casella, hi heu de posar el títol de la vostra última lectura, per exemple Dràcula de Bram Stoker

A continuació, feu clic a "Buscar"i, en pocs segons, apareixerà un llarg llistat de títols que podeu llegir i que amb cert criteri es pot relacionar amb la vostra última lectura. 

Després de Dràcula, el Buscador Quelibroleo ens suggereix El invitado de Drácula del mateix Stoker o Frankestein de Mary Shelley. 

Bon cap de setmana i bones lectures!









dijous, 1 d’octubre del 2015

135. Ets escriptora? Quina cosa més rara!


[Al segle XIX] "Escribir era una profesión considerada impropia de la mujer, una transgresión a las normas, algo de lo cual, lejos de envanecerse, había que avergonzarse, y que hacía la vida más difícil y le añadía un suplemento de riesgo. Las novelistas del siglo XIX no escribían con ánimos de triunfar ni de hacerse famosas: escribían por la misma razón que los escritores de cualquier sexo y de cualquier época: porque no podían dejar de hacerlo, porque escribir era una necesidad ineludible. Habían sido desde siempre grandes receptoras de historias, magníficas narradoras orales, les había llegado el momento de, aun con limitaciones y dificultades, poder escribirlas, y no iban a perder la oportunidad de hacerlo."

Esther Busquets a Las mujeres que escriben también son peligrosas de Stefan Bollmann