S'acaba el curs i nosaltres també marxem de vacances.
Des de la biblioteca us desitgem un bon estiu i molt bones lectures.
Gràcies per la vostra confiança i ens tornem a veure al setembre!
Benvinguts i benvingudes al blog de la biblioteca de l'Institut Manuel de Cabanyes.
Que estrany que sóc! Hi ha cops que donaria
per ser ja en terra aquesta nau, i d'altres
voldria que la costa sempre, sempre
nos fugís al davant sens mai tenir-la.
Mes, què passa en mon ser? I això de l'hora
que ella em volgué matar! I com s'explica
que jo la perdonés? Doncs ara sento
no haver-la mort i trepitjat, per rompre
l'encís que em lliga a aqueixa dona estranya,
que no sé què hi ha en ella, que no és feta
com les altres ho són; que és amorosa
d'un aroma que ofega i embriaga,
i fa plorar per dintre i esborrona!
Ah! que vagi a l'harem! Mes jo podia
no portar-la a son pare tan de pressa.
Jo podia llavors, quin greu! al cloure
ella els ulls decandida, com no em veien,
pendre en les mans son cap, i contemplar-la
dolçament fit a fit i a flor de llavi,
aguantat-me el respir i els salts dels muscles!...
I al sentir-me morir, sa galta freda
acostar-la a ma galta xardorosa,
estrènyer-la a mon pit, i al rebregar-la
dins mes grapes d'acer com flor de lliri,
ofergar-la a petons i fer-la meva
amb l'instint de la fera i del salvatge!
Si ara aquí la tingués com aquell vespre!...
Si ara aquí la tingués, una altra volta
com a un nin a son pare la duria,
sens mirar-la tan sols, que em fa vergonya!
Federico García Lorca |