Biblio Tec: Cent anys d'estudis i professió bibliotecària 1915-2015

Ja sabeu que aquest any és l'Any de les Biblioteques, en motiu de la inauguració de l'Escola de Bibliotecàries per part de la Mancomunitat de Catalunya i impulsada per personalitats com Eugeni d'Ors i Jordi Rubió. 

Per commemorar el centenari la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona, ha organitzat l'exposició Biblio Tec: cent anys d'estudis i professió bibliotecària (1915-2015) al Palau Robert de Barcelona. Aquest matí, hi hem estat i us volem fer cinc cèntims de l'experiència.

Aquesta exposició mostra l'evolució d'aquesta institució d'ensenyament i la transformació d'una professió que s'ha adaptat als temps i a les necessitats dels seus usuaris.

L'any 1915, la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el Projecte d'implantació d'un sistema de biblioteques populars a Catalunya, creat per Ors amb el propòsit d'emular el sistema bibliotecari anglosaxó: edificis clàssics, servei de préstec, horaris assequibles, personal format, etc. Durant aquest període, el mancomunal, es van obrir fins a vuit biblioteques:

Per a la formació de les bibliotecàries, ja que Ors considerava que el personal de les biblioteques havia de ser femení, es requeria la inauguració d'una escola. Aquesta va ser l'Escola de Bibliotecàries, la qual va rebre la seva primera promoció l'any 1915.

Al llarg de la seva història, l'Escola ha canviat de denomicació i de titularitat però sempre ha mantingut el seu esperit i ha sigut conscient de la seva tasca i funció per a la societat catalana. 

Actualment, la seu és la Facultat de Biblioteconomia i documentació de la Universitat de Catalunya i és el centre de formació de professionals de biblioteques en actiu més antic d'Europa. 

L'exposició s'organitza de manera cronològica i es divideix en tres etapes:

• 1915-1939: en què s'explica la creació i la implantació del projecte encomanat a Ors i els esforços de Rubió com a director de l'Escola de Bibliotecàries. També es parla del període de la guerra, en què, tot i que es van deixar d'obrir biblioteques, l'activitat a l'Escola de Bibliotecàries no es va acabar. Al contrari, els soldats podien llegir al front gràcies al Servei de Biblioteques del Front, un bibliobús que, a la vegada, va ser el mitjà pel qual autors i intel·lectuals com Mercè Rodoreda o el mateix Jordi Rubió i Balaguer van poder escapar cap a França.
  
  
• 1940-1975: La desfeta de la República, des del punt de vista de la biblioteconomia, va sacsejar profundament l'Escola: depuració de professora, s'implanta el castellà a les aules i es canvia el programa curricular. L'any 1974 es comença a acceptar alumnat masculí i un pla d'estudis més professional i no tan centrat en les humanitats. Són anys difícils i, com sabeu, el català va estar perseguit per activa i per passiva. Tanmateix, als inferns de les biblioteques, es guardaven llibres escrits en llengua catalana i es promouen activitats com la lectura del Llibre de Sinera de Salvador Espriu.
  
• 1976-2015: Franco mor l'any 1975 i es recupera la democràcia. Les biblioteques, ja lliures de la censura i del control franquista, s'han de posat al dia: es creen els estudis universitaris de Biblioteconomia i Documentació, l'actual Grau de Informació i Documentació, es digitalitzen documents, es presten llibres electrònics, etc. 

 Interessant, oi? Aquí us pengem l'audivisual que s'ha fet a propòsit de l'exposició:

L'exposició la podeu anar a veure fins el dia 10 de maig a la Sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona (Passeig de Gràcia, 107). Entrada gratuïta.

 Si voleu més informació: http://palaurobert.gencat.cat/ca/detall/article/Article-BiblioTec

Si hi aneu, ens agradaria molt rebre la vostra opinió!