dilluns, 21 de desembre de 2015

169. Per un món sense discriminació

Voldria acabar l’any amb un record i una nova felicitació per als cent anys de biblioteques públiques. I ho voldria fer amb un títol molt especial La bibliotecària d’Auschwitz. Especial perquè ens explica la història d’una bibliotecària i especial també per l’indret on exerceix l’ofici aquesta jove, Auschwitz. Aquest topònim sempre que el sento em trasmet molt males vibracions.
Antonio G Iturbe, l’autor de la novel·la, construeix un món encantador dins d’un altre món horrible, Auschwitz, a partir de fets reals, que, i cito textualment, s’han unit amb una argamassa de ficció (cita del llibre pàg 489). Un grup de mestres i altres professionals de l’educació capitanejats per Alfred Hirsch aconsegueixen durant sis mesos crear un minúscul paradís en el bolc 31. Allí van cada dia els infants del camp i gràcies als 6/7 llibres que tenen i que cada dia amagen “s’obliden de l’horror”. L’horror que plana en tots els altres blocs, en tots i cadascun dels carrers i espais d’Auschwitz.

Els protagonistes de la història, sobretot la jove Dita Adlerová, es converteixen en llibres vivents i van contant les aventures dels contes i novel·les que recorden als altres presoners i presoneres. Els llibres, la Dita, els duu amagats dins l’abric on ha inventat un sistema de butxaques per introduir-los i així poder-los transportar.

Podreu trobar l'obra
La novel·la de 506 pàgines es llegeix en un obrir i tancar d’ulls perquè està plagada de humanitat, d’aventures per sobreviure, d’amor i de dolor, de crueltat per part dels SS i de humiliació, però el tema: el Llibre i tot el que comporta el món del llibre esdevé la salvació. Salvació, potser no física, però sí salvació de l’ànima.

Una ànima, la de la Dita, que quan l’autor va escriure la novel·la, l’any 2012, encara era viva. La Dita Polachova, de casada Kraus, nom real de la protagonista de ficció i Ota Kraus, el seu marit, Ota Keller professor a la novel·la. Es van retrobar anys després i es van casar i, cito textualment, van envellir plegats. Aquesta fèrria unió, forjada en els temps més terribles que ningú pugui viure, únicament la va poder dissoldre la mort (op cit pàg 488).

Malauradament els temps terribles no han acabat, avui, 2015, hi ha altres homes i dones, adolescents, nens i nenes que segueixen tenint una existència terrible per culpa de la crueltat d’altres persones, per culpa de la manca de diàlegs, per culpa de la xenofòbia i del racisme.

M’agradaria que la lectura d’aquest llibre també servís per fer sentir la nostra veu cridant alt i ben fort PAU, PAU, PAU.

Pau als homes i dones de bona voluntat i que el 2016 sigui l’any de la No guerra, en el sentit més extens de la paraula.

Bon Advent!

Àngels Parés Corretger, directora de la Biblioteca de l'INS Manuel de Cabanyes

dimarts, 15 de desembre de 2015

168. "Les veus del Pamano" de Jaume Cabré

 Una usuària acaba d'agafar en préstec el llibre Les veus del Pamano de Jaume Cabré sense saber que és el préstec número 100 que registrem des que vam començar el curs.

Heu llegit l'obra? Què us sembla?

Si esteu interessats en llegir-la, haureu de ser una mica pacients perquè fins que no la retornin... Però us deixem el resum de l'argument:

La història d'aquesta novel·la arrenca als anys quaranta a Torena, un poble de ficció situat a la vall d'Àssua, al Pallars Sobirà, i arriba fins als nostres dies, amb un fris de personatges com el mestre Oriol Fontelles, la fotògrafa Tina Bros, la senyora Elisenda Vilabrú o el falangista Targa, alcalde de Torena. La memòria històrica, la impossibilitat del perdó o la por a l'oblit són alguns dels temes que apareixen en el text.

dilluns, 14 de desembre de 2015

167. Barcelona és la nova Ciutat de la Literatura

Quina notícia més gran i bonica que vam rebre divendres! Barcelona va ser nomenada la Ciutat de la Literatura per part de la UNESCO i ho volem celebrar com es mereix.

Ciutat de la Literatura és la denominació de la UNESCO que implica que la localitat escollida passa a formar part de la Xarxa de ciutat creatives. La Xarxa, formada l'any 2002 per l'Aliança Global per a la Diversitat Cultural de la UNESCO, té el propòsit de fomentar el desenvolupament des del punt de vista social, econòmic i cultural d'arreu del món. 
La primera "Ciutat de la Literatura" va ser Edimburg (2004) i la primera d'Espanya va ser Granada l'any passat. 

Què ha de tenir una ciutat per ser proclamada Ciutat de la Literatura? Quins requisits ha de complir Barcelona?

  • Qualitat, quantitat i diversitat editorial en la ciutat.
  • Un nivell educatiu cultural de qualitat.
  • Que la literatura, del gènere que sigui, ha jugar un paper important en la ciutat.
  • Ha de gaudir de festivals i esdeveniments literaris d'importància que fomentin la lectura. 
  • Tenir biblioteques municipals, llibreries, centres culturals, etc.
  • Un sector editorial de qualitat pel que fa a la traducció.
  • Implicar-se de manera activa en els mitjans de comunicació.


  • Barcelona ha fet bé els deures! És una ciutat que ha inspirat autors de moltes nacionalitats i literatures, té biblioteques i centres culturals on es realitzen activitats per al foment de la lectura, tenim una festivitat dedicada exclusivament al llibre, unes editorials de renom que aposten per literatures estrangeres, té autors, editors, bibliotecaris, impressors i... lectors! 


    Durant els següents mesos estudiarem el projecte a fons i us mantindrem informats dels actes més representatius de l'any. 

    divendres, 11 de desembre de 2015

    166. Un llibre = un àpat

    Tret de sortida a la primera campanya d'aliments de la biblioteca del centre.

    Durant aquestes últimes setmanes hem recollit llibres que a partir del proper dilluns, 14 de desembre, es podran intercanviar per aliments.

    Quins són els aliments de primera necessitat?
    • Oli
    • Sucre
    • Farina
    • Pasta
    • Llaunes de tonyina i de tomàquet
    • Galetes
    • Cereals
    • Cacau en pols
    • Llegums



      Tots els aliments recollits aniran destinats a l'Enconomat de Vilanova i la Geltrú. 


    dijous, 10 de desembre de 2015

    165. El cas Dumas - Maquet

    Alejandro Dumas
    Alexandre Dumas
    La rutina d'un escriptor de ressò té els seus inconvenients. La fama té un preu: respondre la correspondència dels lectors, fer presentacions a les llibreries del barri, rebre periodistes a la porta de casa i, sobretot, complir els terminis amb les editorials i augmentar el nombre de lectors.

    Complir amb totes aquestes obligacions i deures no sempre és fàcil. La creativitat és efímera i hi ha moments en què als autors se'ls esgota la inspiració. Hi ha qui ho admet: "Lectors meus, se m'han acabat les idees i deixo d'escriure" i hi ha d'altres, com el cas que comentem avui, que prefereixen firmar una obra tot i que no l'hagin escrit ells. 

    Coneixeu Alexandre Dumas? Sí, home, sí! És l'autor de Els tres mosqueters o de El comte de Montecristo. Dumas és un dels autors francesos més reconegut, les seves novel·les figuren en el cànon universal però... Qui va escriure les obres de Dumas? Dumas o un escriptor fantasma?

    Sembla ser que, de tant en tant, i cada vegada més sovint, Dumas, a més de rebre senyoretes i amics del gremi a casa, rebia la visita d'Auguste Maquet. Maquet escrivia només sense gaire èxit però molts el coneixien per les nombroses "col·laboracions" amb Dumas. Maquet era un escriptor fantasma, en anglès "gosthwriter", és a dir, era qui escrivia l'obra, o una part, i l'entregava a l'autor de renom perquè la firmés. 
    Auguste Maquet
    Auguste Maquet

    L'argument de la col·lecció d'Els tres mosqueters, entre d'altres, és de Maquet. Ell la va escriure i la va entregar a Dumar, qui després de llegir el manuscrit i de donar el vistiplau, l'acabava de polir. L'obra, publicada l'any 1844, va ser firmada per Dumas i la majoria dels beneficis van anar a parar la seva butxaca.

    Se sabia que Maquet col·laborava amb Dumas, fins i tot el mateix Dumas ho reconeixia però, després d'un judici, la relació Dumas-Maquet es va trencar i la fortuna i la qualitat literària del francès va començar a minvar.

    divendres, 4 de desembre de 2015

    164. Les lectures del Calendari d'Advent

    Aquesta setmana hem inaugurat el primer calendari d'Advent que recomana lectures per fer durant aquestes vacances.

    Durant el mes de desembre, cada divendres, dedicarem una entrada al blog amb els títols que ens suggeriu i amb un resum de l'argument.

    T
    otes les obres les podreu trobar a la biblioteca!

    A continuació, us deixem un resum de l'argument dels primers dies de desembre.Quin dibuix creieu que farà el mosaic? Facin les vostres apostes!





    1. Conte de Nadal  de Charles DickensEl vell Ebenezer Scrooge és un home de negocis avar i sense compassió que no coneix la caritat i, el pitjor de tot, odia el Nadal. Però la visita de l’espectre del seu soci i de tres esperits nadalencs l’obligarà a fer un viatge revelador pels Nadals del passat, del present i del futur que li canviarà la vida.
    2. El vigilant en el camp de sègol de J.D.Salinger Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada...
    3. Solitud de Víctor Català Narració del trajecte vital i espiritual d'una dona, la Mila, en l'àmbit rural. Contraposant la realitat de les valls amb l'idealisme de l'alta montanya, la protagonista inicia un procés d'autoconeixement que la durà a trobar en la solitud la força per trencar amb les convencions del seu món qüotidià.
    4. Aloma de Mercè Rodoreda Narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel•la i Robert, el parent polític ja madur vingut d'Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d'Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent ...

    dijous, 3 de desembre de 2015

    163. 20 Biblioteques ambulants

    Hi ha moltes raons per les quals no pots anar a la biblioteca:
    1. Perquè en el teu municipi no hi ha una biblioteca
    2. Perquè no tens temps
    3. Perquè estàs malalt i prefereixes fer repòs a casa
    4. Perquè ets a la platja 
    5. Perquè ets al desert
    6. ...

      Les biblioteques ambulants són la solució! Els bibliotecaris fan rutes (a peu, en bicicleta, en una camioneta o en bus) per diferents zones o municipis i faciliten el servei de préstec a aquells usuaris que, pels motius que siguin, no poden anar a la biblioteca.

      Per això, avui volem compartir amb vosaltres aquestes biblioteca ambulants d'arreu del món.






















    dimecres, 2 de desembre de 2015

    162. Quins autors van néixer al desembre?

    Anys i anys per molts anys!

    Aquests són alguns dels autors que van néixer al desembre:


    Jane Austen

    Joseph Conrad

    Gustave Flaubert

    Juan Ramón Jiménez

    Ruyrad Kipling

    Daniel Pennac

    dimarts, 1 de desembre de 2015

    161. Pedroliana (3/5)

    Les tres etapes pedrolianes
    L'obra de Pedrolo es pot classificar en tres etapes: la primera que se situa entre els anys 1952 i 1956; la segona, de 1957 a 1971 i la tercera la dels darrers anys de la seva vida:
    • Primera etapa (1952-1956)
    En aquests anys, Pedrolo escriu molt però publica poc. És una època d'experimentació en què conrea diferents gèneres: conte, poesia, novel·la curta,
    novel·la, etc.

    Algunes de les característiques més importants de les obres d'aquesta primera etapa són: la confluència entre l'existencialisme (la llibertat, el no sentit de la vida, la solitud, la mort, la incomprensió del món) i l'absurd (situacions il·lògiques i inversemblants que desorienten els personatges).

    Són obres d'aquesta etapa:
    Míster Chase, podeu sortir (1953, publicada 1955)
    Introducció a l'ombra (1956, publicada 1972)
    Entrada en blanc (1958, publicada 1968)
    Violació dels límits (1955, publicada 1957)
    Domicili provisional (1953, publicada 1956)
    Una selva com la teva (1955, publicada 1960)
    Elena de segona mà (1949, publicada 1967)

    • Segona etapa (1957 - 1971)
    Hi ha un procés evolutiu de l'existencialisme i reafirma el seu compromís amb la
    realitat social i cultural que l'envolta:
    «Avui, el meu veure, el narrador té l'obligació de contribuir a la ruptura d'estructures que només per inèrcia segueixen presents en la nostra vida actual i que, en realitat, pertanyen a un temps passat. Cal que encari —i el bon novel·lista sempre ho ha fet— el seu lector amb problemes vius i dolorosos —de tipus personal, social, polític, etc.— i que l'obligui a reflexionar, a preocupar-se, a sortir de la cleda protectora d'aquesta indiferència que sovint sentim no sols envers els nostres semblants sinó envers nosaltres mateixos. Això equival a dir que, personalment, no crec en una literatura recreativa que no compromet ni l'autor ni al lector. Hi ha un compromís, indefugible, de cada home amb ell mateix, i el novel·lista té el deure de posar-ho en relleu. Una novel·la és més que una història ben o mal contada: és sempre un testimoni de la nostra condició [...]».
    Ara la novel·la és testimoni de l'opressió política que viu Catalunya durant la
    Dictadura i ho denuncia.

    Són obres d'aquesta etapa:
    Perquè ha mort una noia (1958, publicada 1976)
    Un amor fora ciutat (1959, publicada 1970)
    Estat d'excepció (1961, publicada 1975)
    M'enterro en els fonaments (1962, publicada 1967)
    Milions d'ampolles buides (1968, 1976)
    Hem posat les mans a la crònica (1969,1977)
    La tetralogia La terra prohibida
    La saga Temps obert
    L'inspector sempre arriba tard (1960)
    Joc brut (1965)
    Mossegar-se la cua (1968)

    • Els darrers anys
    Són els anys setanta, moments en què Pedrolo ja viu d'allò que escriu.
     
    Són obres d'aquesta etapa:
    Avui es parla de mi
    Espais de fecunditat irregular/s (1973)
    Text / Càncer (1974)
    Sòlids en suspensió (1975)
    La lectura a banda i banda de la paret (1977)
    No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall, a Tàrrega (1984)
    Caus a cada cantonada (1985)
    Crucifeminació (1968)
    Patologies diversament obscures (1986)


    En resum, Pedrolo és un autor que va utilitzar diferents tècniques i temàtiques i que és admirat per diverses generacions. És, indiscutiblement, un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX, que creiem que no ha rebut el reconeixement que es mereixia.

    dimecres, 25 de novembre de 2015

    160. Contra la violència de gènere

    Avui és el Dia internacional per a l'eliminació de la violència vers les dones i per aquest motiu volem compartir amb vosaltres l'inici de la novel·la de Lolita Bosch, M:

     És primavera.
    M ha fet 16 anys fa un parell de mesos, juga a bàsquet amb l'equip de la seva localitat, dina cada dia a casa amb la mare i la germana petita, vol estudiar veterinària si no es dedica professionalment a l'esport, va a un institut públic, treu bones notes, és el millor amic de J i morirà assassinat demà a la nit. EL seu pare el matarà a la sala d'estar de casa d'un tret mortal, un de sol, precís, després d'haver disparat a la seva germana petit i uns segons abans de treure la vida a la seva dona, la mare de M, que serà obligada a presenciar, agonitzant, encara incrèdula, la mort dels seus dos fills.
    Sé que és un principi díficil per a un llibre. I creu-me que ho sento. Però volia que sabessis què passarà abans de seguir llegint. I advertir-te que encara que agafis afecte a M, hauràs de deixar-lo anar. Molt aviat. Perquè M morirà en acabar la primera part d'aquesta novel·la, divuit hores després que hagi començat.
    I també vull que sàpigues que aleshores, quan la mare de M hagi vist morir els seus fills i exhali el darrer sospir, tot i que sembli impossible seguirà sent primavera. 

    dimarts, 24 de novembre de 2015

    159. 10 trucs per al foment de la lectura

    1.  Posar-hi ganes i imaginació
    2. Dur llibres a classe, llegir fragments inesperats i suggerir títols
    3. Oferir ocasions a l'aula perquè els estudiants parlin de llibres
    4. Propiciar el contacte amb les biblioteques
    5. Intercanviar llibres amb els alumnes
    6. Prestar llibres als alumnes
    7. Impulsar l'escriptura d'intenció literària o assagística
    8. No reprimir l'entusiasme que (us) provoca la lectura
    9. Estimular la curiositat als alumnes
    10. Convidar altres membres de la comunitat educativa que facin el mateix



      * Hem extret aquests consells d' Un món per llegir: Educació, adolescents i literatura de Guadalupe Jover.

    dilluns, 23 de novembre de 2015

    158. "Tot art és completament inútil"

    Per començar la setmana volem llegir el prefici d'El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde:

    L'artista és el creador de coses belles.
    Revelar l'art, tot amagant l'artista: aquesta és la tasca de l'art.
    El crític és aquell que pot traduir en una altra manera o amb nous materials la seva impressió de les coses belles.
    La més alta i la més baixa forma de la crítica és l'estil d'autobiografia.
    Aquells que troben intencions lletges en les belles coses estan corromputs sense ésser seductors. Això és una falta.
    Aquells que troben bones intencions en les belles coses són cultivats. Per a aquests és l'esperança.
    Hi ha els elegits per als quals les coses belles tan sols signifiquen Beutat.
    No existeix un llibre que sigui moral o immoral. Els llibres, o estan ben escrits o mal escrits. I això és tot. 
    El menyspreu que sentia el segle XIX pel realisme és la ràbia de Calíban veient el propi rostre en un mirall.
    El menys preu que sentia el segle XIX pel romanticisme és la ràbia de Calíban en no veure el propi rostre en el mirall. 
    La vida moral d'un home forma part del materia i tema de l'artista, però la moralitat de l'art consisteix en un ús perfecte d'uns medis imperfectes.
    Cap artista no té simpaties ètiques. Una simpatia ètica en un artista és un amanerament imperdonable d'estil.
    Cap artista no pot mai ésser pres de sobte. L'artista pot expressar qualsevol cosa.
    El pensament i el llenguatge són , per a l'artista, instruments d'un art.
    El vici i la virtut són, per a un artista, materials d'un art.
    Des del punt de vista de la forma, el tipus de totes les arts, és l'art del músic. Des del punt de vista dels sentiments, la tasca del comediant és el tipus.
    Tot art és, a l'ensems, superfície i símbol. Aquells que volen recerca dessota la superfície ho fan per llur compte i risc.
    El que l'art, en realitat, emmiralla, és l'espectador, i no la vida.
    La diversitat d'opinions sobre una obra d'art demostra que l'obra és nova, complexa i plena de vida.
    Quan els crítics discorden, l'artista està d'acord amb ell mateix.
    Podem perdona un home d'haver fet una cosa útil mentre ell no l'admiri. La sola excusa per fer una cosa inútil és que hom l'admiri intensament.
    Tot art és completament inútil. 
     

    divendres, 20 de novembre de 2015

    157. Pedroliana (2/5)

    Avui volem acomiadar la setmana amb la segona entrega del conjunt d'articles que hem elaborat a propòsit de l'Any Pedrolo. 

    Com és Pedrolo? I què pensa dels escriptors?
    Pedrolo, tot i escriure regularment i dedicar-se a la literatura, no es relacionava amb els cercles literaris de l`època i és considerat «un escriptor atípic per la seva formació i trajectòria». De fet, hi ha qui creu que autors com Joan Sales i Mercè Rodoreda, com demostren les seves cartes, no l'apreciaven gaire (potser per enveja).
    Com se l'ha definit? De caràcter independent, solitari i pessimista. I d'una manera o
    altra, el seu caràcter i la seva manera de pensar queden reflectits en la seva obra. 

    Per a Pedrolo l'autor de les societats modernes «tan imperfectes, tan anihiladores dels valors autènticament humans», ha de ser inconformista. Per a Pedrolo, els escriptors escriuen per modificar alguna cosa.

    Escriure és, també, un compromís amb la llengua i amb la cultura pròpies de l'escriptor, les quals no pot defugir. Per aquest motiu, molta de l'obra de Pedrolo està vinculada amb els valors de la llibertat i de la justícia i és clarament combativa.
      
    Obra no novel·lística
    Pedrolo no només va escriure novel·la. També va publicar poesia i teatre. Segons ell, la poesia era «l'única via de revelació del propi ésser, del propi fer, del propi expressar-se; l'acte, ensems, més pròxim a la creació absoluta». Pedrolo va reconèixer que escrivia teatre per «posar en marxa una obra revulsiva i provocadora i [de] dir coses que al capdavall també he dit i estic dient com a novel·lista».

    Durant els últims anys de la seva vida, quan la malaltia ja el consumia, Pedrolo va
    escriure un dietari molt interessant. Hi parla de les lectures que fa, de la llibertat, de
    Catalunya, de la malaltia, de les angoixes que pateix, del deteriorament físic, de la mort i, evidentment, d'ell mateix.

     
    Obra novel·lística
    Però sense cap mena de dubte, Pedrolo és, sobretot, un novel·lista brillant: «No es pot
    combatre alhora en tots els fronts. El meu és el de la novel·la». Abans però, també és
    important dir que va conrear el gènere del conte però l'autor afirma que necessitava més espai per escriure i que els contes, el limitaven molt.

    Què en pensava de la novel·la? Per a Pedrolo, les novel·les havien d'explicar fets, la
    vida humana en el temps i no pas reflexions d'alta volada: «Tota novel·la és un estudi de situacions imposades al personatge o creades per ell i que afecten el seu esdevenir, les seves relacions amb els altres i, en general, la seva posició davant del món».

    Es podria considerar que Pedrolo és un autor realista però que s'allunya del cànon
    d'autors realistes prototípic. Pedrolo vol «captar personatges i situacions de l'home d'ací i d'ara per recrear-los tot aprofundint-los i donar-me les seves dimensions morals universals».

    En termes generals, podria dir que em proposo una exploració de la condició humana, de les seves limitacions, de les seves possibilitats, dels seus actes, per tal d'aclarir (o ajudar que algú altre aclareixi) les nostres qualitats, els nostres defectes, l'ús que podem fer de la nostra existència, no pas en allò que té o pot tenir d'accessori, sinó en allò que li és essencial.

    És amb el gènere de la novel·la que Pedrolo comença a viure de la literatura. Abans
    experimentava la seva vocació però a partir dels anys setanta és un autor consolidat.

    Tècnica
    Una de les característiques de l'obra pedroliana és que és estilísticament variada: «La seva pretensió no és la d'instal·lar-se en una tècnica segura i definitiva sinó la d'assajar les possibilitats d'aproximació a la realitat i a la literatura que cada tècnica li permet, a risc d'acumular, d'insistir-hi, de ser reiteratiu o de caure en la banalitat quan l'experiment es queda en ell mateix».

    Pedrolo distingeix els autors estilistes dels creadors. Ell és dels segons, dels creadors
    que pretenen de descriure la realitat des de diferents punts de vista a través d'infinits personatges i situacions. Són autors creadors, i per aquest motiu Pedrolo els admira, Balzac, Puig i Ferrater i Avel·lí Artís Gener (Tísner).

    Pedrolo, per acabar aquest apartat, va treballar la novel·la negra, sota la influència de la novel·la negra americana.

    Si voleu llegir la primera part, feu clic aquí

    I si voleu l'article "Pedroliana" en versió PDF, ens podeu enviar un missatge a la següent adreça electrònica: biblbiotecacabanyes@gmail.com

    Recordeu que encara podeu gaudir de l'exposició dedicada a Pedrolo a la biblioteca i agafar en préstec les seves obres. 

    dijous, 19 de novembre de 2015

    156. El pseudònim de Walter Scott


    Durant el segle XVIII, la novel·la no tenia molt bona fama ja que era el gènere de les masses: dels obrers, de les dones, dels nens, etc. Segons els intel·lectuals de l'època, la bona literatura era la poesia i els bons escriptors, els poetes i no els novel·listes.

    Tanmateix, l'èxit de les novel·les és innegable i avui us volem parlar d'un poeta, de molt bon prestigi, que va haver de fer servir un pseudònim si volia veure les novel·les publicades.

    Walter Scott (Edimburg, 1771 - Abbotstorf, 1832) va aprendre a llegir gràcies a la seva tieta Jenny mentre que els seus pares intentaven trobar els mitjans que acabessin definitivament amb la mala salut del seu fill.

    De la tieta, Scott també en va aprendre centenars de llegendes medievals ambientades a l'Escòcia, un material que no dubtarà en fer servir en les seves obres.

    L'èxit d'Scott va començar amb els seus versos, especialment amb el poema "The Lady of the Lake" (1810) però més endavant hi havia el rumor que li atribuïa unes novel·les, firmades amb pseudònim, que parlaven de cavallers de l'Edat Mitjana i d'altres fantasies. 

    Hi havia que no s'ho creien, era impossible que Scott fos l'autor de llegendes medievals perquè Scott era un bon escriptor, era un poeta i els poetes són persones serioses. 

    Vet aquí, però, que els rumors eren certs: Scott, que recordava els contes que li explicava la seva tieta quan era petit, els va compilar i va decidir publicar-los. Per sorpresa d'alguns, les novel·les, com Ivanhoe (1819) van ser un èxit i Scott va ser admirat per molts, fins i tot pel rei.  

    Podreu trobar algunes de les seves obres a la biblioteca del centre. 


    dimarts, 17 de novembre de 2015

    155. Les claus de la felicitat segons Tolstoi

    Lev Tolstoi (1828-1910) és un dels autors russos del segle XX, reconegut per les seves obres realistes com ara Guerra i pau (1869) i Anna Karènina (1877).

    Avui, però no us volem parlar d'aquestes novel·les. Us volem parlar dels seus dietaris. Sabíeu que Tolstoi va escriure durant més de quaranta anys un dietari? Tenia dinou anys quan va començar a relatar la seva infantesa en un quadern i va acabar de temes tan diversos com literatura, filosofia, pedagogia, història, etc.

    Una línia temàtica present en l'obra del mestre de la novel·la és la felicitat i les seves memòries inclouen el decàleg de la felicitat. Aquí us el deixem, tot i que és possible que algun us sorprengui.


    1. Llevar-se aviat (a les cinc del matí)

    2. Anar a dormir aviat (entre les nou i les deu de la nit)

    3. Menjar poc i evitar els dolços

    4. Intentar fer les coses per un mateix

    5. Tenir un objectiu a la vida i un objectiu per cada moment

    6. Allunyar-se de les dones

    7. Apaivagar els nostres desitjos treballant

    8. Ser bo però sense que ningú ho sàpiga

    9. Viure sense gastar

    10. No canviar el nostre estil de vida, tampoc si guanyes la loteria.

    dilluns, 16 de novembre de 2015

    154. Un llibre = un àpat

    La biblioteca del centre organitza la primera campanya d'aliments. 

    T'agradaria col·laborar-hi? És molt senzill, només han de seguir aquests dos passos:

    1. A partir del 16 de novembre has de portar els llibres que volgueu intercanviar a la biblioteca. Els llibres poden ser de qualsevol gènere, temàtica, llengua, sempre que estiguin en bon estat. 

    2. A partir del del 14 de desembre, haureu de portar aliments de primera necessitat i agafar un dels llibres que s'hauran recollit durant aquestes setmanes. 


    Quins són els aliments de primera necessitat?
    • Llet (sobretot, sencera)
    • Oli
    • Sucre
    • Farina
    • Pasta
    • Llaunes de tonyina i de tomàquet
    • Galetes
    • Cereals
    • Cacau en pols
    • Llegums (sisplau, eviteu els envasos de vidre, ja que es podrien trencar)

    Tot el menjar recollit es portarà a l'Enconomat de Vilanova i la Geltrú.

    Si teniu algun dubte, ja sabeu on ens podeu trobar o bé, ens podeu enviar un correu electrònic a bibliotecacabanyes@gmail.com

    Moltes gràcies per la vostra solidaritat. 

    dimecres, 11 de novembre de 2015

    153. Pedroliana (1/5)


    «Escriure és una aventura i cada novel·la una exploració»

     
     
    Manuel de Pedrolo és un dels autors que ha passat desapercebut en els llibres de text
    però la majoria d'alumnes catalans han llegit Mecanoscrit del segon origen i l'ha gaudit.

    La biblioteca del centre, per tal de commemorar l'Any Pedrolo ha preparat una
    exposició, un recull de les seves obres i un conjunt d'articles a propòsit de la seva vida i obra.

    Segons els entesos, Pedrolo és un dels novel·listes més importants de la postguerra.
    Rafael Tasis, per exemple, va postular que l'autor era «la revelació d'aquests darrers vint anys en el camp de la novel·la catalana». Aquestes paraules, van canviar la vida de l'escriptor ja que de cop i volta els lectors van voler llegir les seves novel·les que fins aleshores quedaven arraconades a les llibreries.

    Abans de comentar la seva biografia, convé tenir present que Pedrolo és un dels autors més prolífics de la literatura catalana, que ha captivat a diferents generacions, admirat per joves i adults, amb una obra força polèmica des de segons quin punt de vista es llegeixi i que va haver de fer malabars amb els seus escrits per escapar de la censura franquista com es veurà a continuació.

    Manuel de Pedrolo va néixer a l'Aranyó (Segarra) el 1918. Els germans Pedrolo, de
    petits, destacaven entre els alumnes dels escolapis. Ells anaven a la moda francesa i amb rínxols, mentre que els altres duien pantalons curts i els genolls pelats. Pedrolo era especial, també, com a escriptor.

    Va començar a escriure quan cursava Batxillerat i després d'esclatar la Guerra Civil
    Espanyola, Pedrolo va passar a format part de l'exèrcit republicà, motiu pel qual va
    haver d'abandonar els seus estudis de Medicina.
    Acabada la guerra va arribar la Dictadura franquista i Pedrolo, es veu obligar a treballar d'agent d'assegurances i de publicitat a Barcelona.
     
    Més endavant es va ocupar de feines relacionades amb editorials i amb la seva vocació, la literatura: assessorava, corregia manuscrits i traduïda novel·les d'autor d'èxit com Faulkner i Kerouac.

    Autor que va col·laborar en diverses revistes com Raixa, Revista de Catalunya, Serra
    d'Or i Canigó.

    L'any 1971 va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
     
    Va morir a Barcelona el 1990, per malaltia.

    (Si voleu l'article "Pedroliana" en versió PDF, ens podeu enviar un missatge a la següent adreça electrònica: biblbiotecacabanyes@gmail.com)

     


    dimarts, 10 de novembre de 2015

    152. Els llibres segons Franz Kafka

     

    "Si el llibre que llegim no ens desperta com un puny que ens copegés al crani, ¿per què llegim? ¿Perquè ens faci feliços? Déu meu, també seríem feliços si no tinguéssim llibres, i aquests llibres per fer-nos feliços, si calgués, podríem escriure'ls nosaltres mateixos. Però el que necessitem són aquells llibres que cauen sobre nosaltres com una desgràcia i que ens fan molt de mal, com la mort d'algú a qui estimem més que a nosaltres mateixos, com el suïcidi. Un llibre ha de ser com una destral que trenqui el mar glaçat que tenim dins nostre."

    dilluns, 9 de novembre de 2015

    151. Per molts anys

    Aquests són alguns dels escriptors que van néixer al mes de novembre!
    Podreu trobar algunes de les seves obres  a la biblioteca!


    Albert Camus
     
    Fiódor M. Dostoievski

    Michael Ende

    C.S.Lewis

    Carl Sagan

    Pedro Salinas

    R.L.Stevenson

    Bram Stoker

    Jonathan Swift

    Mark Twain

    Lope de Vega

    Voltaire

    divendres, 6 de novembre de 2015

    150. Llibres de menys de cent pàgines

    T'agrada llegir i no tens temps? 

    Si no vols perdre l'hàbit de la lectura, la biblioteca té una trentena de llibres de menys de cent pàgines!

    Lazarillo de Tormes
     
    Pedra de tartera de Maria Barbal

    Seda d'Alessandro Baricco 

    Carrer Marsala de Miquel Bauçà

    Poesía con los jóvenes de Mario Benedetti
    Els millors contes de Pere Calders

    El centinela d'Arthur C. Clarke

    Para leer al anochecer de Charles Dickens

    La filosofía explicada a mi hija de Roger-Pol Droit
    Contes de Gustave Flaubert

    Les cartes d'Hèrcules Poirot de Jaume Fuster

    El mètode Grömholm de Jordi Galceran

    El coronel no tiene quien le escriba Gabriel García Márquez

    Moguda a la biblioteca de Josep Gregori

    La filla del mar d'Àngel Guimerà

    El secuestro de la bibliotecaria de Margaret Mahy

    El comte Arnau de Joan Maragall

    Estimada Marta de Miquel Martí i Pol

    El rei Gaspar de Gabriel Janer Manila

    Han cremat el mar de Gabriel Janer Manila

    Un cocodril sota el llit de Mariasun Landa

    El diari de la Neus de Glòria Llobet

    Les pintures de sorra de Víctor Àngel Lluch

    El naugrafi del Zanzíbar de Michael Morpurgo

    Un infant prodigi d'Irène Némirovsky

    Allò que tal vegada s'esdevingué de Joan Oliver

    El banquer anarquista de Fernando Pessoa

    Contraban de Josep Pla

    La caída de la casa de Usher d'Edgar Allan Poe

    Cartes a un jove poeta de Rainer Maria Rilke

    El petit príncep d'Antoine de Saint-Exupéry

    L'Òscar i la Peggy Blue d'Eric-Emmanuel Schmitt

    La perla de John Steinbeck
    Dr.Jekyll y Mr. Hyde de R.L.Stevenson

    El club de los suicidas de R.L.Stevenson

    El huésped de Drácula de Bram Stoker

    Adreça desconeguda de Kressmann Taylor

    Història d'un cavall  de Lleó Tolstoi
     
    Contes extraordinaris de Jacint Verdaguer

    Un descubrimiento prodigioso de Jules Verne

    Ja no teniu excusa! Veniu a la biblioteca i agafeu-los en préstec!

    dijous, 5 de novembre de 2015

    149: Guia de lectura de Manuel de Pedrolo


     


    Durant aquest primer quadrimestre del curs, estem commemorant i celebrant l'Any Manuel de Pedrolo.
    Per aquest motiu, a més de l'exposició, volem compartir amb vosaltres les dinou obres que tenim disponibles de l'autor (dinou de les cent-vint que va escriure).

    Acte de violència
    Cendra per Martina
    Cinc cordes
    Des d'uns ulls de dona
    D'esquerra a dreta, respectivament
    Entrada en blanc
    L'interior és al final
    Joc brut
    Unes mans plenes de sol
    Mecanoscrit del segon origen
    Un món per a tothom
    Mossegar-se la cua
    L'ordenació dels maons
    Si em pregunten, responc
    Situació crítica
    El temps a les venes
    Tocats pel foc
    Totes les bèsties de càrrega
    Trajecte final